Darrera reflexió

gifs‑hada‑pensando.gif

gifsgifs.net

Ara toca rematar l’assignatura i deixar una darrera reflexió envers el recorregut i les experiències viscudes durant aquest darrer semestre. No puc dir res dolent de l’assignatura donat que, encara que en certs moments m’he sentit una mica perduda, també estic molt agraïda davant la possibilitat que se’m va donar de poder realitzar-la. I us preguntareu, qui no ho sàpiga ja, del perquè estic dient això. Dons perquè havia perdut totes les esperances de poder realitzar-la a rel dels problemes sorgits amb el meu pràcticum. Em quedaven poques esperances de poder donar una petita passa més en el meu camí cap a la conquesta d’una il·lusió esperada durant molt de temps.

Se i sóc conscient, que el fet de no haver fet les pràctiques ni de tenir-les convalidades, no m’ha deixat viure i connectar amb els continguts de l’assignatura de la mateixa manera que les meves companyes i company. A mi no m’ha tocat més remei que tirar de l’experiència personal, dels records, dels llibres, del meravellós Internet, de l’ajuda de les companyes i del company, de les professores i de la meva força de voluntat.  Encara i així, dir que durant l’assignatura he pogut com a mínim valorar i, mirar-me ben endins per saber reconèixer quin tipus de mestra podria o m’agradaria ser en un futur. M’ha mostrat la necessitat de la implicació i de perdre les pors davant els canvis i la innovació. He pogut tornar a veure la importància d’una bona formació continua, encara que d’això n’era conscient, potser no ho era tant del fet de no formar-se per formar-se ni per aconseguir punts, si després aquests coneixement s’han de quedar amagats en un calaix per no sortir mai. Tal vegada per culpa del propi docents, tal vegada per no sentir-se recolzat/da per l’equip del que forma part.

Dir una petita cosa que crec m’ha mancat trobar-me en el meu moodle de l’assignatura. Una mica de marc teòric, un lloc on cercar més informació que recolzes les meves inseguretats. Torno a dir que potser m’he sentit una mica coixa per no poder sentir a viva experiència la part pràctica. Encara i aquest petit detall, treuré una part positiva. El fet de poder ser autònoma en el meu aprenentatge. Com molt bé va dir na Cira en una entrada en el seu bloc, “Qui cerca acaba trobant”, o alguna cosa semblant, ja m’enteneu el que vull dir oi?

També he anat treballant les diferents competències que se’ns demanava i he arribat a ser conscient de la dificultat de relacionar les recerques, les reflexions personals amb les etiquetes. Al final crec que he estat capaç de fer-ho i fins i tot d’utilitzar la majoria amb sentit i ajustant-me al màxim a les demandes fetes per les professores. O això crec.........Optimisme per davant de tot.

Un altre contingut que ens ha dut de cap, o almenys a mi, ha estat la recerca dels conceptes d’innovació, canvi, procés de millora. En un principi, em costava molt diferenciar-ho, sobretot perquè no existeix molta informació que em pogués ajudar. Encara i així, un altre esglaó pujat i una fita mitjanament aconseguida.

Per acabar dir que malgrat el resultat final, em sento bé amb mi mateixa i amb l’experiència que m’ha aportat el seguiment de l’assignatura. He aprés, he compartit, he gaudit amb la confecció del bloc, m’he conegut una mica més, he conegut altres maneres de treballar o millor dir de gaudir de l’experiència de l’educació, he compartit bons moments amb les companyes i el company. I per tant.....el resultat ha estat positiu.

Fins molt aviat!!!!! Per cert......espero que no sigui al setembre.

estiu2010.png

 

Molt bon estiu 

"Formar-se és sinònim de millora i de canvi? Passes a seguir”

¿Cómo hacer que la formación impulse cambios en un centro? Neus Sanmartí, María Masip

                                                                  

  “Formar-se és sinònim de millora i de canvi? Passes a seguir”

chiste4.jpg

matesymas.es

Resum

Aquest article ens arriba de la mà de l’editorial Graó i ens posa de manifest a través de les paraules de na Neus Sanmartí i de na Maria Masip, de com ha de ser una formació del professorat profitosa. Com a introducció, ens deixen entreveure mitjançant evidències, que després de la formació i al pas del temps poc queda d’aquesta i per tant no ha resultat profitosa ni pels docents ni pels infants o adolescents als qui hauria d’anar dirigida i posada en pràctica la formació. Aquest fet pot ser donat pel poc interès del propi docent o per la manca de voluntat del centre per posar en pràctica l’aprenentatge dels docents.

Malgrat això, i després de fer un anàlisis de diferents experiències, les autores de l’article confien en la possibilitat que amb unes pautes, tot el procés d’aprenentatge es consolidi i sigui profitós. El primer que s’hauria de fer, seria adquirir un compromís de millora. El primer compromís ve donat pels propis formadors. Aquests tenen la voluntat de vincular-se al centre per tal que el projecte pugui arrelar-se. Per tal que es doni, caldrà el compromís per part de totes les parts, formadors, formats i centre i, com no l’existència d’un grup impulsor amb ganes de millora i amb el deure moral de millorar les oportunitats educatives, mirant sempre de front al seu alumnat.

Molt important també, que el formador creï espais d’intercanvi, de conversa compartida. On puguin sorgir els dubtes i on es puguin compartir les experiències de cada un i una dels docents. On l’intercanvi transformi els coneixements implícits i individuals, ens coneixements implícits i compartits.  

Un altre part molt important que es senyala en l’article, es que per consolidar els canvis, cal que els/les docents facin un acte d’autoavaluació del seu propi procés d’aprenentatge. Aquest fet, fa el/la propi/a docent es faci conscient dels processos de canvi augmentant així la seva capacitat reflexiva i d’autoregulació. 

Aquí i malgrat sembli que no toca, els papers de les famílies juguen un paper important donat que han de donar suport a tots els canvis que es donin a l’escola derivats de la formació del professorat. Als pares els hi poden sorgir dubtes davant el que s’està fent amb els seus fills i per tant se’ls ha de fer partícips. També caldrà de l’ajuda dels agents destinats a formalitzar aquest acompanyament com poder ser els centres de recursos pedagògics. S’ha de considerar un treball en xarxa. 

Una vegada s’ha fet la formació i s’han seguit totes les passes, arriba la part més difícil per a mi. La de la consolidació. S’ha de continuar estar motivat/da i sentir que es té l’ajuda de tot l’equip i dels formadors per continuar i no decaure. Segons esmenta l’article, totes les experiències tenen un punt en comú. El de la necessitat de detectar els obstacles que els impedirien consolidar els avanços. 

I com en tota experiència educativa, canvis, etc, haurà d’haver una fase d’avaluació per entendre i veure com a anat tot el procés, que és susceptible de millora i si el camí recorregut ajuda i millora la qualitat de l’ensenyança i per tant repercuteix favorablement en l’alumnat.

Avaluació dels objectius dels autors

Els objectius de l’article, són donar valor a la formació permanent del professorat. Ens deixa veure la seva importància, això si, si es fa bé. Sinó es converteix en un fet aïllat que queda en un pur tràmit per engreixar el currículum. Important també i que ens fa pensar, és com de i de quina manera s’hauria de fer una bona formació i que aquesta es consolidés, que provoqués a l’equip docent ganes de canvi, de millora. Dir que moltes vegades és el propi centre qui impossibilita que el professor amb ganes de millorar es quedi aturat i no desenvolupi totes o la majoria de les competències adquirides. Que ha de ser un treball de tots i amb la implicació, com sempre, de tota la comunitat educativa. Que el canvi i la millora, està en la força d’un treball en equip. Un treball consensuat, reflexionat i parlat. I aquest ha de tenir com no, il·lusió i amor cap el que té entre les mans.  

“Tots junts farem escola”

Escenarios para el análisis y la construcción de un modelo de Educación Infantil. Osorio Sierra. J. M, Meng González del Rio. Olga.

         “Tots junts farem escola”

portes obertes.jpg

iesjosepsuredaiblanes.com

Resum

L’article fa un tractament clar del que haurien de tenir les escoles per garantir un bon desenvolupament dels infants en les seves edats més primerenques. Els autors, posen damunt la taula el fet que per tenir un bon disseny i desenvolupament curricular, és necessari la participació de tots i cadascun dels membres que formen la comunitat educativa. Tot això lligat a la necessitat d’adequar els espais per tal tot el disseny proposat és desenvolupi amb les condicions adients. 

L’article es divideix en sis escenaris on l’acció educativa s’ha de centrar;

El primer que s’ha de tenir en compte a l’hora de dissenyar aquests espais, és el concepte d’infant que es té, que fan i com actuen. Saber qui són els infants que ocuparan aquests espais, deixar enrere la idea que a tots els infants se’ls educa per igual i que tots tenen les mateixes necessitats, que són infants febles, sense recursos. Tenir en compte el bagatge personal que cada un i una dels infants du en la seva motxilla de la vida i aprofitar-ho per donar sentit al treball de l’escola. Els infants tenen idees i les posen en pràctica i els adults i per tant els adults les haurien d’aprofitar acompanyant i participant del seu aprenentatge. 

Important també, crear dins l’ambient escolar un espai de trobada entre la família i l’escola per tal de crear comunitat. L’educació dels més menuts, es nodreix tant de les experiències familiars com de les escolars. El model d’escola oberta, incorpora a les famílies en la vida d’escola i perquè aquest fet es doni, s’ha d’incloure dins el projecte educatiu i creant a partir de les necessitats reals de les persones que l’integren.

 La manera com aprendran els infants i les relacions que s’establiran dins les parets del centre, depenen molt d’una bona planificació de la forma de vida que és vol viure dins el centre. S’ha de fonamentar en la reflexió i en la investigació del que succeeix diàriament. S’ha d’oferir als infants espais segurs per tal de fomentar l’autonomia, tant física com emocional. S’ha de donar valor als petits moments que semblen per lo quotidians sense importància. Aquests moments com les arribades a l’escola, els àpats, són contexts privilegiats per fomentar les relacions i són una font d’aprenentatge importants ja que els hi dóna seguretat i autonomia.

 L’article també valora la necessitat dels projectes de treball com a forma integradora dels elements que hi participen de l’educació. Aquests projectes formen part de la vida quotidiana i estan pensats i organitzats amb intencionalitat. És una manera de treball flexible i respon als interessos dels infants i on la seva mirada està posada en donar la oportunitat als nens i nenes d’explorar i experimentar en funció dels seus propis interessos i de la seva motivació, fomentant així un aprenentatge significatiu.

Avaluació dels objectius dels autors

Els autors de l’article Escenarios para el anàlisis y la construcción de un modelo d’Educación Infantil, volen donar valor a la importància d’una bona planificació del centre, tenint en compte tots els elements que hi formen part de la comunitat educativa. El primer de tot i el més important, són els propis infants i per tant ha de ser en ells i elles on s’hauria de centrar la principal  mirada abans de plantejar quin projecte de centre volem. Quina imatge d’infant es té i quin valor se li dóna a la potencialitat de la seva autonomia, serà un dels punts claus per dissenyar els espais de l’escola. Molt important també, serà tenir en compte a les famílies i si es vol fomentar que aquestes tinguin un pes important en l’escola. No podem dir que volem que hi formin part i després ser incoherents tancant les portes i només donar-lis accés a les hores convingudes. S’haurà de crear dins el centre algun espai que convidi a les famílies a compartir amb els/les mestres i altre personal del centre, amb els infants i, amb les pròpies famílies. 

El més important de tot l’extret de l’article, és la coherència entre el que tenim en els papers dins el projecte i el que realment es du a la pràctica. No podem dir que volem fomentar l’autonomia dels infants i tenir les portes tancades al bany, per posar un exemple. 

En definitiva i per concloure, dir que dins un context escolar tot és important i a tenir en compte per tal d’un bon funcionament i per tal d’aconseguir que l’objectiu principal que són els infants, es sentin segurs, estimats i valorats. Tos això s’aconsegueix amb una bona participació de tots els membres, una bona reflexió inicial de les necessitats reals, coherència entre el que diuen els papers i el que es du a la pràctica i com no, una bona avaluació de tot el que va passant en el dia a dia. I perquè això passi, s’ha de tenir els ulls ben oberts a la observació i la ment oberta a la innovació i a la bona pràctica.

Aprenc dels/les meus/ves companyns/es

Plan de millora d'altres companyes (itinerari A).

1.    Fes una anàlisi acurada dels plans de millora presentats:

• De la descripció del projecte, quins aspectes us han cridat  més l’atenció?  
• Quins objectius té?
• Quin tipus d’aprenentatge promou?
• Quina és la seva avaluació?

El primer projecte que he triat per ha estat el de na Cristina i na Silvia d’Eivissa. Aquest projecte té la intenció d’aprofitar més i millor el patí de l’escoleta on estan fent les seves pràctiques. Dir que m’agradat el fet que sigui el pati, un espai exterior, el que elles pensen que pot ser susceptible de millora.

Pel que he pogut anar llegint, crec que no ha estat una decisió d’elles aquesta proposta, sinó més bé una suggeriment per part de l’escola. Si estic equivocada, si us plau em corregiu. Potser m’hagués agradat més que fossin elles les que realment haguessin trobat la necessitat d’un canvi d’aquest espai en concret, encara que segurament ha estat parlat i consensuat per part de tots i totes.

Dins la primera descripció podem veure que el pati no és un espai petit, sinó més bé el contrari i, per tant se li pot treure molt de suc i aquí entrarà la imaginació de les meves companyes, que de ben segur no els hi faltarà.

M’agrada molt el plantejament de canviar els materials convencionals, per altres més naturals, els que hi ha actualment, són de plàstic. Aquest fet segurament regit i estructurat per l’ajuntament, o en aquest cas pel Consell Insular que ja té uns materials establerts per cada escoleta. Estic pràcticament segura que si fos una privada els materials potser serien diferents. Homologats, es clar, però triats i seleccionats per la propietària o propietari. En aquesta, les mestres o les responsables, han de jugar amb el que tenen i amb l’economia assignada. 

Dir també, que els usuaris d’aquest espai seran infants des dels 4 mesos fins als 3 anys, o sigui, que els nadons també podran gaudir d’aquest espai, on l’exclusivitat no estarà tancada als més majorets. 

M’agradat moltísim, el fet que les meves companyes hagin decidit de totes, totes, estar ben informades i, per tant el seu començament no hagi set a ulls clucs. Han començat cercant una bona fonamentació teòrica per tal que les ajudés en el seu recorregut. Tenen molt clar, que per començar a fer feina, primer s’ha de saber de tema en qüestió. Tenen un objectiu clar i aquest és, que el que facin, resulti profitós, que dugui als infants cap a un aprenentatge significatiu i, el més important que gaudeixin de l’espai.

També parlen de l’organització, i no de l’espai, sinó del seguiment de les seves propostes. Una d’elles consisteix en crear un espai amb llençols per tal d’amagar-se i retrobar-se i la valoren com a molt positiva. 

Un altre fet de la seva proposta i que remata tot el que ja havien treballat, és que tenen en ment i dins els seus objectius, fer una avaluació de totes les passes donades i extreure tant els punts positius com els negatius.

                                                           rocagales.org

sr+poesia.jpg

reflexioiinovacio.blogspot.com

Un altre projecte de millora que m’ha cridat l’atenció per ser diferent a la resta, ha estat “La Senyora Poesia”. Segons ens han explicat les companyes; Aina Ramis, na Celia Prieto, na Marga Serra, n' Esperanza Trobat, na Lidia Ontiveros i na Maria Vidal, és un projecte pensat per tal de millorar les sortides. 


La poesia serà el personatge conductor i acompanyada d’un cofre proposarà cada vegada una activitat diferent. El primer que considero molt adient, és el fet que abans de començar amb l’activitat tenen com a objectiu explicar als infants que per escoltar poesia ha d’haver silenci. M’agrada el fet que ha partir d’un personatge que els visita, els infants estiguin sempre en una constant expectativa, que esperin  veure que sortirà d’aquest cofre màgic sota la mà de la senyora poesia. Un altre punt a favor, és que en la proposta de millora, hi ha un raconet per pensar en la família, per fer-los partícips. 

L’objectiu principal de l’activitat és aprofitant una hora conflictiva o que potser quedés buida, per familiaritzar-se amb el llenguatge, expressió corporal a través dels contes. Tot això amb la implicació familiar.

Com a cloenda de la presentació del projecte, tenim l’avaluació. Les companys no han deixat de banda aquesta part tan necessària i que moltes vegades en els projectes que hem anat cercant per la xarxa és inexistent. Per fer una bona reflexió del treball realitzat, han fet servir diferents estris per recopilar dades, registres fotogràfics, vídeos, per tal d’estar provistes d’unes bones fonts de documentació per fer una valoració final. 

Sembla que el projecte està sent molt favorable ja que ha aconseguit la motivació i implicació dels infants i han passat la prova definitiva.

Enhorabona a les meves companyes.

Pla de millora itinerari B

 

 

1.    Què hem après en relació als plans de millora, canvi, bones pràctiques, innovacions i avaluació? 

  

    En un principi i sense cap referent teòric em costava molt diferenciar entre el pla de millora i les bones pràctiques. De vegades em sonava a la dita “que era antes el huevo o la gallina”. Després de cercar informació i encara que em costa separar una de l’altre, podria dir que dins un pla de millora hauria de tenir implícit una bona pràctica, però una bona pràctica o manera de fer no necessita de cap innovació ni tant sols d’un pla de millora. Per a mi dins les aules o dins les parets d’una escola existeixen un munt de bones pràctiques diàries dutes a terme pels professionals que formen la família educativa.  Una bona pràctica pot ser, per a mi, tan sol una bona mirada de complicitat, una manera de preparar l’aula per tal de donar cabuda a tots els menuts que hi formin part, preparar les activitats pensant en l’atenció a la diversitat, obrir els braços a les famílies.....i un infinit de bones pràctiques educatives que es duen a terme a diari.

    Quan parlem d’un procés de millora en el marc d’una escola d’infantil o en qualsevol altre etapa educativa, són petites o grans accions per tal d’afavorir un millor desenvolupament dels infants. Dins un pla de millora, s’ha de tenir en primer lloc, ganes que aquesta millora sigui real. Que no es tingui por a la innovació, als canvis, a equivocar-se o a tenir que fer un pas enrere, si cercant aquesta millora ens adonem que pel camí triat no anem bé. Moltes vegades una pas enrere pot significar en un futur molts endavant. Un pla de millora ha de suposar deixar de banda metodologies obsoletes i obrir la ment a altres maneres de fer, encara que aquestes en primera instància, pugui suposar més esforç, més feina, més comprensió, més treball en equip, més implicació per tota la comunitat educativa (claustre, pares, etc.). En definitiva, ser valents, decidits, objectius, organitzats.....persones amb ganes de donar als infants el que es mereixen. “Una educació de qualitat compartida”.

    Qualsevol petit canvi, procés de millora, innovació, ha d’estar seguit d’una avaluació. Aquesta avaluació, haurà de ser de tot el procés per tal de poder mirar i aturar-se allí on pensem que es podria millorar amb algun petit canvi. Haurà de ser tant del projecte en si, com de la nostra actuació i implicació i si durant l’avaluació trobem que no s’han aconseguit les fites desitjades, pensar que passa res, que no ens podem donar per vençuts, frustrar-nos. Només caldrà donar un pas enrere per tal d’agafar impuls.

1.    Elaboreu un mapa conceptual amb tots els coneixements assolits.

 

Marc teòric i plans de millora itinerai B

Vull deixar constància amb aquest power point del treball realitzat per els/les alumnes de l'assignatura reflexió i innovació educativa de l'itinerari B, en relació, a la fonementació teòrica envers els conceptes de innovació educativa, procés de millora, canvi, bones pràctiques ... i les relacions que s'estableixen entre ells. A part de la fonamentació teòrica, hi ha una part de recerca i reflexió dels diferents projectes de millora en l'etapa 0-3 que podem trobar per internet. Dir que donat que al nostre grup li ha costat bastant trobar-ne  dins el marc de la primera etapa d'Infantil, hem penjat diferents enllaços d'altres etapes i també altres recursos que ens han semblat interessats. Un d'ells ha estat la definició de WEBQUEST i com ultilitza aquesta eina la comunitat educativa per intercanviar-se activitats, projectes, etc.

POWER POINT

View more presentations or Upload your own.

WORD Treball Grupal. Eivissa. Itinerari B.

La vida diària. M. Carmen Díez

Una recensió o ressenya és un text de caràcter informatiu-valoratiu sobre el contingut i es qualitats d’un article, llibre, pel·lícula…

Per elaborar la ressenya cal:

·    Familiaritzar-se amb el tema. No basta una lectura ràpida, cal una anàlisi acurada i profunda

·    Triar títol. Es tracta d’escollir una frase que condensi el tema de l’article, o bé l’opinió que té del mateix el responsable de fer la recensió.

·    Fer un breu resum o exposar les idees essencials.

·    Avaluar tot explicant quin ha estat l’objectiu de l’autor i jutjar si l’article s´hi ajusta.

 "L’escola no es un món apart, està lligada a la vida"

Resum

      Tal com diu l’article, la vida no ha d’estar deslligada de la vida quotidiana, ja que justament és aquesta la que interessa i motiva als infants. I han un munt de situacions que es donen en la vida fora de l’escola que estimulen la seva curiositat i el seu desig d’aprendre. La vida diaria, de na M. Carmen Díez, ens mostra el privilegi de poder utilitzar el propi bagatge que ja duen els infants per donar sentit al que aprenen, fent servir l’aprenentatge significatiu, on res queda aïllat, on tot té un perquè.  Ante una situación que surge, hay que respoder parar ello, hay que movilizar experiencias anteriores, elaborar una hipótesis de acción, actuar según lo  ideado, comparar si el resultado es el que preveía o no...M. Carmen Díez.

      L’article també ens mostra de manera molt clara, com es poden aprofitar els moments o les situacions que es donen al llarg del dia si tenim els ulls i la ment ben oberts. Moments com el menjar, el joc, les relacions entre infants, les caigudes, , etc. Perquè són en aquests moments on es pot produir un veritable aprenentatge significatiu. Són aquests moments, els que els/les mestres han de saber aprofitar. “Momentos aprovechables” La vida diaria.

     Durant la lectura de la vida diaria, també podem veure un seguit d’exemples i situacions viscudes per la pròpia autora. Experiències que demostren com a partir de un moment quotidià com pot ser l’hora de menjar, és pot treballar conceptes com el coneixement físic, el concepte lògic matemàtic. Tot això, amb unes simples mandonguilles, unes croquetes i un ou.....curiós no? Quina ximpleria pensaran encara algú. I do no, tal com relata l’autora, amb aquest simple gest tant “insignificant” com menjar i tan lligat a la vida de casa, aprenen a midar la capacitat de les seves panxolines, a comptar, a situar els diferents estris dins un espai. Bé, com a aquesta, i ha un seguit d’experiències en la lectura on es mostra com i quant es pot aprendre amb lo quotidià, amb el que tenim al voltant. Només cal observar i saber que estem observant i perquè ho estem fent.

Avaluació dels objectius de l’autora

     Crec que queda molt clar el que l’autora ens vol deixar veure  en el seu article la vida diaria. Vol que les persones que l’hagin llegida reflexionin i valorin sobre la importància de valorar tot allò que envolta als infants. Donar-li el seu lloc als moments quotidians, al dia a dia, observar qualsevol detall o situació que succeeix per tal de donar-li sentit i aprofitar-ho per l’aprenentatge dels infants. Que no cal tanta fitxa, tantes activitats programades per aconseguir certs objectius. Replantejar-se a la fi, si aquests objectius es poden aconseguir amb un gest tan quotidià com un menjar, un moment de joc espontani, una petita baralla entre infants, un anar a fer un pipí o ha rentar-se les mans.

     Na Mari Carmen Díez a través del seu llenguatge clar i senzill, amb les seves explicacions extretes de la seva pròpia experiència i amb una bona quantitat d’exemples significatius, ens mostra de manera molt clara com i de quina manera fer-ho i el perquè de la importància de no aïllar l’escola dels moments viscuts que ja té l’infant, del seu bagatge personal i familiar per tal de donar sentit a tot allò que l’infant aprèn i més important encara, a tot allò que els menuts i menudes volen continuar aprenent. Tal com diu, el veritable aprenentatge es troba en lo quotidià, en l’espontaneïtat dels infants.

No podemos rociar a los niños de “conocimiento puro”, sin el peligro real de una intoxicación muy seria: el abandono, el odio, o la apatía.....No podemos dejar de enamorarnos de la cotidiana pelea, del cotidiano derramarse la pintura, o de la cotidiana vida que, disfrazada de mosca, nos irrumpe la programación, y nos desprograma, desplanifica, desordena......, para bien del conocimiento de los niños. M. Carmen Díez



                        "Estic plena de farina i, m'encanta"