¿Cómo
hacer que la formación impulse cambios en un centro? Neus Sanmartí, María Masip
“Formar-se és sinònim de millora i de canvi? Passes a seguir”
Aquest article ens arriba de la mà de l’editorial Graó i
ens posa de manifest a través de les paraules de na Neus Sanmartí i de na Maria
Masip, de com ha de ser una formació del professorat profitosa. Com a
introducció, ens deixen entreveure mitjançant evidències, que després de la
formació i al pas del temps poc queda d’aquesta i per tant no ha resultat profitosa
ni pels docents ni pels infants o adolescents als qui hauria d’anar dirigida i
posada en pràctica la formació. Aquest fet pot ser donat pel poc interès del
propi docent o per la manca de voluntat del centre per posar en pràctica l’aprenentatge
dels docents.
Malgrat això, i després de fer un anàlisis de diferents
experiències, les autores de l’article confien en la possibilitat que amb unes
pautes, tot el procés d’aprenentatge es consolidi i sigui profitós. El primer
que s’hauria de fer, seria adquirir un compromís de millora. El primer
compromís ve donat pels propis formadors. Aquests tenen la voluntat de
vincular-se al centre per tal que el projecte pugui arrelar-se. Per tal que es
doni, caldrà el compromís per part
de totes les parts, formadors, formats i centre i, com no l’existència d’un
grup impulsor amb ganes de millora i amb el deure moral de millorar les
oportunitats educatives, mirant sempre de front al seu alumnat.
Molt important també, que el formador creï espais d’intercanvi, de conversa
compartida. On puguin sorgir els dubtes i on es puguin compartir les
experiències de cada un i una dels docents. On l’intercanvi transformi els
coneixements implícits i individuals, ens coneixements implícits i compartits.
Un altre part molt important que es senyala en l’article,
es que per consolidar els canvis, cal que els/les docents facin un acte d’autoavaluació
del seu propi procés d’aprenentatge. Aquest fet, fa el/la propi/a docent es
faci conscient dels processos de canvi augmentant així la seva capacitat
reflexiva i d’autoregulació.
Aquí i malgrat sembli que no toca, els papers de les
famílies juguen un paper important donat que han de donar suport a tots els
canvis que es donin a l’escola derivats de la formació del professorat. Als
pares els hi poden sorgir dubtes davant el que s’està fent amb els seus fills i
per tant se’ls ha de fer partícips. També caldrà de l’ajuda dels agents
destinats a formalitzar aquest acompanyament com poder ser els centres de recursos
pedagògics. S’ha de considerar un treball en xarxa.
Una vegada s’ha fet la formació i s’han seguit totes les
passes, arriba la part més difícil per a mi. La de la consolidació. S’ha de
continuar estar motivat/da i sentir que es té l’ajuda de tot l’equip i dels
formadors per continuar i no decaure. Segons esmenta l’article, totes les
experiències tenen un punt en comú. El de la necessitat de detectar els
obstacles que els impedirien consolidar els avanços.
I com en tota experiència educativa, canvis, etc, haurà d’haver
una fase d’avaluació per entendre i veure com a anat tot el procés, que és
susceptible de millora i si el camí recorregut ajuda i millora la qualitat de l’ensenyança
i per tant repercuteix favorablement en l’alumnat.
Avaluació dels
objectius dels autors
Els objectius de l’article, són donar valor a la formació
permanent del professorat. Ens deixa veure la seva importància, això si, si es
fa bé. Sinó es converteix en un fet aïllat que queda en un pur tràmit per
engreixar el currículum. Important també i que ens fa pensar, és com de i de
quina manera s’hauria de fer una bona formació i que aquesta es consolidés, que
provoqués a l’equip docent ganes de canvi, de millora. Dir que moltes vegades és
el propi centre qui impossibilita que el professor amb ganes de millorar es
quedi aturat i no desenvolupi totes o la majoria de les competències
adquirides. Que ha de ser un treball de tots i amb la implicació, com sempre,
de tota la comunitat educativa. Que el canvi i la millora, està en la força d’un
treball en equip. Un treball consensuat, reflexionat i parlat. I aquest ha de
tenir com no, il·lusió i amor cap el que té entre les mans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario