Plans de Millora de l'etapa 0-3

 

 Adreça:

http://www.banyoles.cat/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=10&inst_id=335694

  Aquesta pàgina pertany a l’Ajuntament de Banyoles i dóna a conèixer un espai  pensat per a famílies que tenen un infant de 0 a 3 anys. Tal com diu, és un espai de formació, aprenentatge i d’intercanvi per pares i mares que volen compartir vivències, inquietuds i formar-se.

Es programen xerrades i tallers pràctics al llarg de tot el curs escolar.

   Aquest espai promogut per l’ajuntament, té com a objectiu:

• Conèixer temes d’actualitat vinculats al món de l’educació i del desenvolupament en l’etapa 0-3.
• Implicar les famílies en el procés evolutiu dels seus fills/es.
• Promoure l’intercanvi d’experiències i ajuda mútua entre les famílies.
• Potenciar el grup familiar com a primer context de la vida i desenvolupament dels infants.

  L’activitat i l’espai està adreçada a famílies amb infants de 0 a 3 anys i a tothom que hi estigui interessat.

  Personalment crec que és molt adient que a part de les escoles siguin, com aquest cas l'Ajuntament qui promogui activitats i facilitin espais on es propiciïn les relacions entre les famílies, espais on tothom que tingui inquietuds envers el tema de la infància pugui està format i informat.

 

                                                                                                     

Bones pràctiques

Hi participem tots i totes

  Per a mi una bona pràctica de la meva escola és més que una bona pràctica d’aula, una bona pràctica general on tota l’escola està implicada en un projecte comú. 

  En primer lloc, dir-vos que l’escola on faig feina va presentar un projecte d’escola musical des de direcció i per tant la música és un dels valors fonamentals. Cada any entre tot el claustre, no exclusivament les mestres de música, es tria un tema o una manera de fer (un musical, balls, etc) i es pensa un i s’organitza un projecte on tots i totes puguin participar, començant per infantil, primària i la nostra estimada aula d’educació especial. S’organitzen i es pensen detalladament des de els fonaments teòrics, la descripció del projecte, les programacions per cada cicle, les seqüències didàctiques,els criteris d’avaluació, els criteris d’avaluació, etc. Es preparen tots tipus de materials entre tots els infants. Ells i elles confeccionen amb la guia i ajuda dels mestres tot el que caldrà per que el resultat final, posada en escena en un teatre a final de curs, sigui d’allò més entranyable i espectacular. Fins i tot, preparen el cartell que anuncia la seva obra i les invitacions per poder convidar als papis i mamis, personalitats i cada any es convida una escola de municipi a veure el resultat.

  Dir que és un projecte que comença amb el curs i acaba quasi quan ja l’hem acabat. A partir d’aquest projecte comú, és treballen totes les competències del currículum tant de primària con d’infantil. 

  Enguany, del que es tracta, és de crear entre els/les alumnes i els/les mestres un espectacle musical amb  música i danses de diferents indrets de món.

  És un pràctica on es treballa de manera global, ja que vincula àrees com la llengua, música, plàstica, etc. Els alumnes aprenen a escoltar, cantar, ballar, expressar emocions, afavoreix la millora de les relacions i la integració dels alumnes amb diferents cultures. Tots i cada un d’ells i elles podem mostrar alguna cosa del seu país. També dir que els pares tenen un paper fonamental. Des de l’escola es cerca la col·laboració i participació de la família ja que és una part important de la comunitat educativa.  

  Cada any des de fa cinc, l’escola va obrir les seves portes fa només sis, es fa una representació. Començant per “Cantata per a una tortuga”, “El llop i les set cabretes”, “La rebel·lió a la cuina”, i enguany la nostra obra no es de cap autor conegut, han set els propis infants amb la seva voluntat, imaginació i interès, els que han preparat fins el més mínim detall. Han adaptat lletres, han confeccionat els diàlegs, preparat els decorats. Fins i tot a l’escola matinera i aprofitant que tenen classes de música, s’han incorporat a les activitats. Tothom a participat en la mesura de les seves possibilitats i el resultat ha set la nostra “Sergent-Tana”, una militar dedicada a serveis humanitaris que es dedica a recórrer el món per tal de retrobar-se amb els amics que ha anat deixant pels països on ella havia col·laborat.

  Dir que ha set molt divertit veure com els infants d’infantil varen triar el nom del grup a principi de curs en funció del projecte i com es varen treballar i involucrar tant ells i elles com les seves famílies per tal de fer una recerca en relació al país, els costums, música.... triats entre tots.

  Com podeu veure un projecte apassionant, encara que de vegades i pel volum de feina algú se li ha pogut fet una mica barda amunt. Dir que tot acaba i s’oblida (nervis, cansament), en el moment que veiem als infant dalt l’escenari i als papis bocabadats mirant els seus amors.

  Com veieu i podeu comprovar o almenys a mi m’ho sembla, això és una molt bona pràctica per la funcionalitat dels aprenentatges, per la facilitació del treball autònom, per la connexió real amb els interessos dels infants, pels moments i les oportunitats que es donen al treball col·laboratiu, per la fomentació del respecte davant la diferència, per la inclusió de tots i cadascun d’els infants independentment de les seves característiques personals, físiques, etc. 

Dir que la bona pràctica l'he encasillat en la categoria de protagonistes perquè crec que tots els infants de l'escola són els veritables protagonistes d'aquest projecte de l'escola. 

  És un plaer formar part d’aquest projecte d’escola

Segon seminari Bones pràctiques

  Durant el segon seminari, hem estan reflexionant sobre que entenem per bones pràctiques i quines de les que hem pogut veure fins ara en la nostra trajectòria, ja sigui en pràctiques actuals com en les ja realitzades, destacaríem. A partir de la identificació d’una bona pràctica, vàrem estar responent a diferents preguntes per tal d’anar esbrinant d’una manera profunda uns seguits de qüestions que ens seran fonamentals en un futur per tal de donar-li un sentit real a les activitats que proposem o ens proposin els nostres alumnes. 

  Entre aquestes preguntes que ens havíem de fer i que més m’ha cridat l’atenció o m’ha semblat una de les més importants, ha estat la de si hi ha alumnes preferits? Si algun alumne passa desapercebut o no té prou atenció?. Davant aquestes qüestions, nosaltres que comencem ara el nostre caminar davant la docència, ens tirem les mans al cap i diem....Quina pregunta? Això és impensable? Aquest fet no passa? Jo no ho faré?. Valguem dir que si passa i que per desgracia potser ens passarà en algun cas malgrat la no voluntat de fer-ho. Per això, crec que és d’allò més important a l’hora de planificar una activitat, tenir em compte a tot l’alumnat amb les seves diferencies i les seves realitats per tal que ningun d’ells i elles queden amagats o tapats per una tela d’irrealitat. Les programacions han d’estar pensades per tots/es i cadascun/es de les personetes que comencen el seu camí i que confien en els seus mestres perquè els donin el seu espai i la possibilitat de desenvolupar-se al màxim siguin quines siguin les seves realitats.

  Un altre punt que es va comentar a classe i ens va deixar descol·locats, va ser la que fa referència, a si una bona pràctica ha de ser innovadora i si aquesta pel fet de ser innovadora era una bona pràctica. Tal com diu J. Carbonell en el seu llibre “La aventura de innovar”; Innovar implica renovar, millorar per a canviar. La innovació educativa es localitzaria a centres i aules i, la reforma afectaria al sistema educatiu en el seu conjunt. No hem de confondre innovar amb modernitzar, en dotar a l’escola de material informàtic, per exemple. Tampoc s’ha d’entendre innovar com canviar el continent i no el contingut de l’ensenyament. S’ha d’anar al fons de la qüestió, cap a una formació comprensiva i integral, no estancar-se en lo accessori i lo merament aparent.

  Crec que moltes vegades es crean activitats que encara que volen ser innovadores per la seva originalitat, no són mica realistes ni adaptades a les necessitats reals dels infants i a les seves inquietuds. Una activitat pot ser nova a l’aula però aquest fet no implica innovació. Moltes vegades es confon modernitat amb innovació i ens deixem dur per la necessitat que tenim de demostrar al món que fem coses diferents i que estem al dia. Això no està mica malament i ni tan sols és qüestionable si darrera aquesta necessitat i ha una recerca real, pensada, consensuada per tal d’afavorir els aprenentatge dels infants. Pensants per a ells i elles i en les seves realitats. Per a mi, una bona pràctica pot no se innovadora i servir per millora una pràctica ja existent i que moltes vegades segons qui l’ha dut a terme no ha obtingut els resultats adients. Potser només caldrà revisar el perquè no ha funcionat i ajustar-la en alguna de les seves passes del desenvolupament. Una bona pràctica pot ser bona o no tan bona, depenent de qui i com la dugui a terme i si l’entorn l’acompanya en el seu procés. Per això crec que una activitat pot millorar sense la necessitat de ser innovadora des del moment que es duu a terme amb més coneixement o experiència. Ara, si a aquesta mateixa activitat se li introdueixen nous elements que abans no hi eren, si podríem estar parlant d’innovació. 

 “Meros diseños que adornan el paisaje escolar, pero que no modifican en absoluto las concepciones sobre la enseñanza y el aprendizaje instaladas en el más rancio conservadurismo. Son cambios meramente epidérmicos (...) para estar a la moda y captar más alumnado”.[Carbonell, J. 2002. Pàg. 18].

Imatge:  blocs.mesvilaweb.cat