Aprenc dels/les meus/ves companyns/es

Plan de millora d'altres companyes (itinerari A).

1.    Fes una anàlisi acurada dels plans de millora presentats:

• De la descripció del projecte, quins aspectes us han cridat  més l’atenció?  
• Quins objectius té?
• Quin tipus d’aprenentatge promou?
• Quina és la seva avaluació?

El primer projecte que he triat per ha estat el de na Cristina i na Silvia d’Eivissa. Aquest projecte té la intenció d’aprofitar més i millor el patí de l’escoleta on estan fent les seves pràctiques. Dir que m’agradat el fet que sigui el pati, un espai exterior, el que elles pensen que pot ser susceptible de millora.

Pel que he pogut anar llegint, crec que no ha estat una decisió d’elles aquesta proposta, sinó més bé una suggeriment per part de l’escola. Si estic equivocada, si us plau em corregiu. Potser m’hagués agradat més que fossin elles les que realment haguessin trobat la necessitat d’un canvi d’aquest espai en concret, encara que segurament ha estat parlat i consensuat per part de tots i totes.

Dins la primera descripció podem veure que el pati no és un espai petit, sinó més bé el contrari i, per tant se li pot treure molt de suc i aquí entrarà la imaginació de les meves companyes, que de ben segur no els hi faltarà.

M’agrada molt el plantejament de canviar els materials convencionals, per altres més naturals, els que hi ha actualment, són de plàstic. Aquest fet segurament regit i estructurat per l’ajuntament, o en aquest cas pel Consell Insular que ja té uns materials establerts per cada escoleta. Estic pràcticament segura que si fos una privada els materials potser serien diferents. Homologats, es clar, però triats i seleccionats per la propietària o propietari. En aquesta, les mestres o les responsables, han de jugar amb el que tenen i amb l’economia assignada. 

Dir també, que els usuaris d’aquest espai seran infants des dels 4 mesos fins als 3 anys, o sigui, que els nadons també podran gaudir d’aquest espai, on l’exclusivitat no estarà tancada als més majorets. 

M’agradat moltísim, el fet que les meves companyes hagin decidit de totes, totes, estar ben informades i, per tant el seu començament no hagi set a ulls clucs. Han començat cercant una bona fonamentació teòrica per tal que les ajudés en el seu recorregut. Tenen molt clar, que per començar a fer feina, primer s’ha de saber de tema en qüestió. Tenen un objectiu clar i aquest és, que el que facin, resulti profitós, que dugui als infants cap a un aprenentatge significatiu i, el més important que gaudeixin de l’espai.

També parlen de l’organització, i no de l’espai, sinó del seguiment de les seves propostes. Una d’elles consisteix en crear un espai amb llençols per tal d’amagar-se i retrobar-se i la valoren com a molt positiva. 

Un altre fet de la seva proposta i que remata tot el que ja havien treballat, és que tenen en ment i dins els seus objectius, fer una avaluació de totes les passes donades i extreure tant els punts positius com els negatius.

                                                           rocagales.org

sr+poesia.jpg

reflexioiinovacio.blogspot.com

Un altre projecte de millora que m’ha cridat l’atenció per ser diferent a la resta, ha estat “La Senyora Poesia”. Segons ens han explicat les companyes; Aina Ramis, na Celia Prieto, na Marga Serra, n' Esperanza Trobat, na Lidia Ontiveros i na Maria Vidal, és un projecte pensat per tal de millorar les sortides. 


La poesia serà el personatge conductor i acompanyada d’un cofre proposarà cada vegada una activitat diferent. El primer que considero molt adient, és el fet que abans de començar amb l’activitat tenen com a objectiu explicar als infants que per escoltar poesia ha d’haver silenci. M’agrada el fet que ha partir d’un personatge que els visita, els infants estiguin sempre en una constant expectativa, que esperin  veure que sortirà d’aquest cofre màgic sota la mà de la senyora poesia. Un altre punt a favor, és que en la proposta de millora, hi ha un raconet per pensar en la família, per fer-los partícips. 

L’objectiu principal de l’activitat és aprofitant una hora conflictiva o que potser quedés buida, per familiaritzar-se amb el llenguatge, expressió corporal a través dels contes. Tot això amb la implicació familiar.

Com a cloenda de la presentació del projecte, tenim l’avaluació. Les companys no han deixat de banda aquesta part tan necessària i que moltes vegades en els projectes que hem anat cercant per la xarxa és inexistent. Per fer una bona reflexió del treball realitzat, han fet servir diferents estris per recopilar dades, registres fotogràfics, vídeos, per tal d’estar provistes d’unes bones fonts de documentació per fer una valoració final. 

Sembla que el projecte està sent molt favorable ja que ha aconseguit la motivació i implicació dels infants i han passat la prova definitiva.

Enhorabona a les meves companyes.

Pla de millora itinerari B

 

 

1.    Què hem après en relació als plans de millora, canvi, bones pràctiques, innovacions i avaluació? 

  

    En un principi i sense cap referent teòric em costava molt diferenciar entre el pla de millora i les bones pràctiques. De vegades em sonava a la dita “que era antes el huevo o la gallina”. Després de cercar informació i encara que em costa separar una de l’altre, podria dir que dins un pla de millora hauria de tenir implícit una bona pràctica, però una bona pràctica o manera de fer no necessita de cap innovació ni tant sols d’un pla de millora. Per a mi dins les aules o dins les parets d’una escola existeixen un munt de bones pràctiques diàries dutes a terme pels professionals que formen la família educativa.  Una bona pràctica pot ser, per a mi, tan sol una bona mirada de complicitat, una manera de preparar l’aula per tal de donar cabuda a tots els menuts que hi formin part, preparar les activitats pensant en l’atenció a la diversitat, obrir els braços a les famílies.....i un infinit de bones pràctiques educatives que es duen a terme a diari.

    Quan parlem d’un procés de millora en el marc d’una escola d’infantil o en qualsevol altre etapa educativa, són petites o grans accions per tal d’afavorir un millor desenvolupament dels infants. Dins un pla de millora, s’ha de tenir en primer lloc, ganes que aquesta millora sigui real. Que no es tingui por a la innovació, als canvis, a equivocar-se o a tenir que fer un pas enrere, si cercant aquesta millora ens adonem que pel camí triat no anem bé. Moltes vegades una pas enrere pot significar en un futur molts endavant. Un pla de millora ha de suposar deixar de banda metodologies obsoletes i obrir la ment a altres maneres de fer, encara que aquestes en primera instància, pugui suposar més esforç, més feina, més comprensió, més treball en equip, més implicació per tota la comunitat educativa (claustre, pares, etc.). En definitiva, ser valents, decidits, objectius, organitzats.....persones amb ganes de donar als infants el que es mereixen. “Una educació de qualitat compartida”.

    Qualsevol petit canvi, procés de millora, innovació, ha d’estar seguit d’una avaluació. Aquesta avaluació, haurà de ser de tot el procés per tal de poder mirar i aturar-se allí on pensem que es podria millorar amb algun petit canvi. Haurà de ser tant del projecte en si, com de la nostra actuació i implicació i si durant l’avaluació trobem que no s’han aconseguit les fites desitjades, pensar que passa res, que no ens podem donar per vençuts, frustrar-nos. Només caldrà donar un pas enrere per tal d’agafar impuls.

1.    Elaboreu un mapa conceptual amb tots els coneixements assolits.

 

Marc teòric i plans de millora itinerai B

Vull deixar constància amb aquest power point del treball realitzat per els/les alumnes de l'assignatura reflexió i innovació educativa de l'itinerari B, en relació, a la fonementació teòrica envers els conceptes de innovació educativa, procés de millora, canvi, bones pràctiques ... i les relacions que s'estableixen entre ells. A part de la fonamentació teòrica, hi ha una part de recerca i reflexió dels diferents projectes de millora en l'etapa 0-3 que podem trobar per internet. Dir que donat que al nostre grup li ha costat bastant trobar-ne  dins el marc de la primera etapa d'Infantil, hem penjat diferents enllaços d'altres etapes i també altres recursos que ens han semblat interessats. Un d'ells ha estat la definició de WEBQUEST i com ultilitza aquesta eina la comunitat educativa per intercanviar-se activitats, projectes, etc.

POWER POINT

View more presentations or Upload your own.

WORD Treball Grupal. Eivissa. Itinerari B.

La vida diària. M. Carmen Díez

Una recensió o ressenya és un text de caràcter informatiu-valoratiu sobre el contingut i es qualitats d’un article, llibre, pel·lícula…

Per elaborar la ressenya cal:

·    Familiaritzar-se amb el tema. No basta una lectura ràpida, cal una anàlisi acurada i profunda

·    Triar títol. Es tracta d’escollir una frase que condensi el tema de l’article, o bé l’opinió que té del mateix el responsable de fer la recensió.

·    Fer un breu resum o exposar les idees essencials.

·    Avaluar tot explicant quin ha estat l’objectiu de l’autor i jutjar si l’article s´hi ajusta.

 "L’escola no es un món apart, està lligada a la vida"

Resum

      Tal com diu l’article, la vida no ha d’estar deslligada de la vida quotidiana, ja que justament és aquesta la que interessa i motiva als infants. I han un munt de situacions que es donen en la vida fora de l’escola que estimulen la seva curiositat i el seu desig d’aprendre. La vida diaria, de na M. Carmen Díez, ens mostra el privilegi de poder utilitzar el propi bagatge que ja duen els infants per donar sentit al que aprenen, fent servir l’aprenentatge significatiu, on res queda aïllat, on tot té un perquè.  Ante una situación que surge, hay que respoder parar ello, hay que movilizar experiencias anteriores, elaborar una hipótesis de acción, actuar según lo  ideado, comparar si el resultado es el que preveía o no...M. Carmen Díez.

      L’article també ens mostra de manera molt clara, com es poden aprofitar els moments o les situacions que es donen al llarg del dia si tenim els ulls i la ment ben oberts. Moments com el menjar, el joc, les relacions entre infants, les caigudes, , etc. Perquè són en aquests moments on es pot produir un veritable aprenentatge significatiu. Són aquests moments, els que els/les mestres han de saber aprofitar. “Momentos aprovechables” La vida diaria.

     Durant la lectura de la vida diaria, també podem veure un seguit d’exemples i situacions viscudes per la pròpia autora. Experiències que demostren com a partir de un moment quotidià com pot ser l’hora de menjar, és pot treballar conceptes com el coneixement físic, el concepte lògic matemàtic. Tot això, amb unes simples mandonguilles, unes croquetes i un ou.....curiós no? Quina ximpleria pensaran encara algú. I do no, tal com relata l’autora, amb aquest simple gest tant “insignificant” com menjar i tan lligat a la vida de casa, aprenen a midar la capacitat de les seves panxolines, a comptar, a situar els diferents estris dins un espai. Bé, com a aquesta, i ha un seguit d’experiències en la lectura on es mostra com i quant es pot aprendre amb lo quotidià, amb el que tenim al voltant. Només cal observar i saber que estem observant i perquè ho estem fent.

Avaluació dels objectius de l’autora

     Crec que queda molt clar el que l’autora ens vol deixar veure  en el seu article la vida diaria. Vol que les persones que l’hagin llegida reflexionin i valorin sobre la importància de valorar tot allò que envolta als infants. Donar-li el seu lloc als moments quotidians, al dia a dia, observar qualsevol detall o situació que succeeix per tal de donar-li sentit i aprofitar-ho per l’aprenentatge dels infants. Que no cal tanta fitxa, tantes activitats programades per aconseguir certs objectius. Replantejar-se a la fi, si aquests objectius es poden aconseguir amb un gest tan quotidià com un menjar, un moment de joc espontani, una petita baralla entre infants, un anar a fer un pipí o ha rentar-se les mans.

     Na Mari Carmen Díez a través del seu llenguatge clar i senzill, amb les seves explicacions extretes de la seva pròpia experiència i amb una bona quantitat d’exemples significatius, ens mostra de manera molt clara com i de quina manera fer-ho i el perquè de la importància de no aïllar l’escola dels moments viscuts que ja té l’infant, del seu bagatge personal i familiar per tal de donar sentit a tot allò que l’infant aprèn i més important encara, a tot allò que els menuts i menudes volen continuar aprenent. Tal com diu, el veritable aprenentatge es troba en lo quotidià, en l’espontaneïtat dels infants.

No podemos rociar a los niños de “conocimiento puro”, sin el peligro real de una intoxicación muy seria: el abandono, el odio, o la apatía.....No podemos dejar de enamorarnos de la cotidiana pelea, del cotidiano derramarse la pintura, o de la cotidiana vida que, disfrazada de mosca, nos irrumpe la programación, y nos desprograma, desplanifica, desordena......, para bien del conocimiento de los niños. M. Carmen Díez



                        "Estic plena de farina i, m'encanta"

Preescolar alternatiu

    Una iniciativa d'un grup de pares per buscar l'escola d'infantil adient per als seus fills i filles. És un grup d'escoles que formen part d'un moviment anomenat "XARXA D'ESCOLA LLIURE". 

    Pares i mares que volen ser protagonistes directes de l'educació dels seus fills en edat preescolar. Per això, ens vam posar en contacte amb la Xarxa d'Educació Lliure (XELL) i amb diferents associacions d'educadors i de pares que han creat projectes de criança compartida i d'educació lliure a Catalunya per a nens de 2 a 6 anys. En concret, vam gravar l'associació de pares El Tatanet i l'escola La Caseta, a Barcelona, per mostrar com funcionen aquests centres. 

     El documental ha volgut donar veu al corrent alternatiu de llars d'infants que existeix a Catalunya on pares i educadors s'impliquen conjuntament en l'educació que els fills reben a preescolar. 

http://www.rtve.es/alacarta/videos/television/granangularcat-preescolar-alternatiu/670805/

   Si cliqueu dalt l'enllaç, podreu veure la implicació d'unes famílies de Barcelona en l'educació i desenvolupament integral dels seus fills i filles. Famílies que cerquen escoles que siguin respectuoses amb les necessitats dels infants, que tinguin en compte les seves emocions. Famílies compromeses. Escoles lliures.

  La metodologia que segueix l'escola lliure, és una metolodogia que no està feta per crear futurs adults adaptats a les necessitats de la societat. Cerca una educació que miri als nens i nenes, que es pregunta quines són les necessitats vitals de la infància per creixer en harmonia. 

   Per a mi és un exemple de bones pràctiques, d'innovació, de compromis, de recerca, i sobre tot, de respecte cap als infants. 


   Justament en els temps que corren on es vol tornar a les agrupacions massificades a les escoles, hauríem de fer una ullada a la reflexió que fa l'escola lliure: "Tot el món surt endavant encara que hi hagin 40 a les aules, però el més important és quin tipus de personalitat, valors, autoestima i conexió amb un mateix edifiquem".

Material per consultar. Reflexió sobre els plans de millora

 

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/_media/materials/practica_reflexiva/centre/protocol_sez_def.pdf

http://www.joanteixido.org/doc/lideratgecanvi/lideratge_canvi.pdf

He penjat aquest dos enllaços perquè crec que podem trobar informació important per la nostra activitat de recerca envers els conceptes d'innovació, procés de canvi, bones pràctiques, plans de millora...... M'està costant molt trobar informació, però continuo intentant fer una mica de recerca. 

Imatge:  recerca.gif. xtec.cat

Plans de millora en l'etapa 0-3

Espai menut. "Una escola que et fa sentir (quasi) com a casa"

"Ummm. Olora tan bé que, a pesar d’haver desdejunat, em sonen els budells. I només són les nou i mitjana del matí. És la cuina de L’Escoleta de l’UJI, on Belinda i Fina preparen menjar casolà per als nens i nenes des dels 4 mesos fins als 3 anys que tenen ací el seu primer contacte amb l’escola. I l’elecció no és gens fàcil perquè per als pares és la primera vegada que van a deixar als seus fills en un entorn que no és el familiar." 

Amb la presentació de l'escoleta, ja fa ganes de formar-hi part.

 

    Després de dues hores intentant trobar en la xarxa algun pla de millora en l’etapa 0-3 i apunt de donar-me per vençuda després de mirar, remirar i canviar el nom o la frase de recerca, he topat amb la pàgina espai menut on incloïen una secció amb un títol molt suggerent i que convida a quedar-se, a mirar i a gaudir. 

“Una escola que et fa sentir (quasi) com a casa”.  

    He estat apunt de no incloure-la dins el pla de millora perquè no ho ens en si. Una vegada me l’he mirat be, m’he adonat que més que un pla de millora, era una presentació de l’escoleta i el que aquesta pot oferir als infants i a les famílies. Encara i així, l’he volgut deixar per la seva presentació, ja que, convida a quedar-se.

    Es tracta d’una escoleta valenciana que ofereix la possibilitat de trobar en les seves parets un ambient que es sembli el més possible al familiar, encara que sent conscients que la família, és la família i, dóna a aquesta una funció primordial en la seva escola. Convida a les famílies a compartir les diferents activitats i tenir una participació activa.  

 

    La pàgina espai menut, manté informada a les famílies de Castelló i la comarca de les diferents activitats i projectes en les que poden participar tant els pares i mares com els infants.

Tornem a fer una ullada al nostre contracte d'aprenentatge

   

Revisió del contracte d’aprenentatge.

    

    En aquesta etapa de l’assignatura, se’m demana que torni a llegir el meu contracte d’aprenentatge per tal de veure si en el transcurs del temps i en el cas que s’estigui fent pràctiques, no és el meu cas, ha canviat la meva forma de pensar o si afegiria alguna pràctica o actitud que en el primer moment no em semblava important o si eliminaria alguna. Dir que el fet de no estar fent pràctiques en aquest moment dificulta un canvi en la meva primera forma de veure, sentir o pensar envers el meu primer contracte. Encara i així, crec que està molt bé tornar a llegir-ho i fer un reflexió més meditada i pensada donat que els començaments de les assignatures creen en nosaltres moltes inseguretats i incerteses.

Continuo pensant fermament en:

•  Mantenir  els peus en terra.
• En la necessitat de compartir amb els altres.
• En que ningú té la veritat absoluta.
• En la necessitat de continuar la formació i la investigació.
• En la necessitat de no perdre la il·lusió
• En no creure en la prepotència que ens faci creure autosuficients

Després de rellegir afegiria:

•   Que no es bo que un/a mestre/a es deixi caure en la monotonia
•  Que s’ha de propiciar en mutu coneixement entre els infants, famílies i companys
•  Afavorir la tolerància
• Donaria molta importància a l’educació emocional a l’escola
• A les relacions amb les famílies sense judicis i prejudicis, només lluitar per un interès comú. Els menuts i menudes
• Intentar ser flexible encara que, creant normes conjuntes 
• M’agradaria fer que cada un dels infants es sentís únic i especial. No voldria fer favoritismes.

    M’agradaria aprofitar aquesta segona oportunitat de fer una mirada profunda al meu primer contracte per respondre a la professora de l’assignatura, na Rosa, envers als meus fantasmes. En el primer contracte vaig dir que volia comprometrem a lluitar amb els meus fantasmes i na Rosa em va demanar en una de les revisions del meu bloc que volia dir. En resposta diré que quan parlo dels meus fantasmes estic parlant de les meves pors. La primera és la de la sensació d’haver arribat tard al món educatiu com a mestra. Moltes vegades penso que el meu tren ja ha passat i més que trobo obstacles que de vegades se’m fan quasi insuperables. Un altre fantasma que no para de girar dins el meu cap, és la de si tindré la suficient força i energia que es mereixen uns infants amb ganes de saber i investigar-ho tot, si seré massa protectora, si no els donaré suficient autonomia.

    Dir que justament fa dos dies tornava a plantejar-me que feia jo aquí, si podria acabar, em plantejava si havia perdut tres anys de la meva vida. Esbroncava a una persona molt important per a mi i que sense ser de la meva família la sento com a tal, és com una tercera germana (Ana). Ella sempre m’anima a seguir estudiant i em va encoratjar a començar la carrera. Ella i els meus fills. Cada paraula que sortia de la meva boca de manera negativa per intentar convencem que havia de deixar-ho anar, autonomàticament tenia la seva resposta positiva.  

    Que ha fet fins ara la carrera de magisteri per a mi:

• Ha fet que m’adonés que sóc capaç.
• M’està ajudant a valorar-me
• M’ha fet veure en els ulls dels meus fills l’orgull que senten
• M’ha donat la possibilitat de conèixer a uns i unes companys/es que, malgrat algun petit mal entès degut a que tots/es som humans i més quan es treballa amb tanta pressió, m’han acollit, ajudat i acompanyat. Són molt grans, tenen una capacitat infinita i estic convençuda que tots i totes tenen un gran potencial dins el món educatiu
• M’ha ajudat a treballar millor a l’escola on faig feina i a entendre més als infants
• M’ha fet canviar la visió que tenia d’uns infants als que considerava que per davant de tot els havia de protegir com si fossin de cotó fluix
• He vist el perquè de moltes accions i actituds dels petitons i petitones
• He conegut uns professors compromesos, malgrat la poca flexibilitat del sistema i demés

    Per tot això i el que queda........com puc dir que començar la carrera a estat una pèrdua de temps, tan si l’acabo com si no ho faig. Moltes vegades dic que “a partir d’ara em dedicaré a veure culebrones”. Qui em coneix sap que això seria impossible i riuen.

     No se si el que he escrit té molt a veure amb el que se'm demanava, però a sorgit envers la pregunta de na Rosa i m'he quedat a ple, no. ????? Com és un bloc personal i lliure, en certs moments imprimim sensacions possiblement personals. També he aprés a perdre la por a escriure i a que algú em pugui llegir.  Així en un futur el podem tornar a fer una ullada com hem fet ara i veure com i que sentiem en molts dels moments del nostre aprenentatge, que malauradament  o per sort no està deslligat de la vida personal. 

"Me gustaría conseguir una escuela en la que yo (si fuera una niña) estuviera a gusto, me sintiera querida, escuchada, bien recibida, animada a aprender y a encontrarme con los demás."
 

Mari Carmen Díez Navarro

 

Imatge: checklist.jpg