Descriu el record que tens sobre com ocorre una jornada a una escola d’infantil (a ser possible relacionat amb una aula 0-3).
A més, reflexiona sobre les preguntes següents:
1. Què fan els infants en un dia típic?
Com a mi no m’es possible fer les pràctiques enguany, faré una descripició del que és una jornada a una escola d’Infantil i primària on actualment estic fent feina. Concretament a les aules d’infantil. Encara que he passat per les tres edats, tres, quatre i cinc anys, serà la jornada de tres anys la en la que em centraré ja que s’apropa més al primer cicle.
En primer lloc, cap a les 9 menys 5 minuts, la conserge obre les portes als infants i a les famílies. Per organització escolar, aquests estren per una porta diferent a primària per tal de facilitar l’entrada i donar comoditat als pares ja que en aquesta etapa es dóna importància al fet de l’acompanyament dels familiar fins la porta de cada classe i que els pares puguin despedir-se, veure i parlar uns minutets amb la mestra. Aquest fet garanteix que disminueixi l’engoixa, tant dels pares i mares com la dels infants. Molt més en l’etapa de 3 anys on encara el procés de desferrament de la figura principal de referència se’ls hi fa difícil.
Una volta l’infant ha entrat a l’aula, col•loca la seva motxilla i roba d’abric al penjador i es dirigueix al racó d’assemblea. Per a mi aquest és un racó molt especial. Dins ell i amb la màgica col•laboració dels principals protagonistes (nens i nenes), he viscut moments realment especials.
He pogut veure boca badada com a partir de petites consignes de la mestra, un paper continuo es pot convertir en una ciutat màgica, hem mullit una vaca, construida per supost pels infants. Hem escoltat amb les urelles ben obertes contes fantastics. Hem descobert el temps que feia, el dia de la setmana, em vist si algun company o companya s’havia quedat a casa. Hem conegut mil i una històries que els pares i mares ens venien a mostrar. Hem escoltat moltes coses importants que els infants ens volíen explicar. Hem construit entre tots les normes de la classe, han decidit (els menuts i menudes) que volien saber, que volien aprendre i com ho volíen fer. Bé, com es pot comprovar, sóc un pro racó d’assemblea.
Encara que si és cert que els horaris estan molt marcats per tal d’organitzar-se els adults i sobre tot els infants, ja que necessiten anticipar-se al que passarà per no sentir engoixes, el moment d’assemblea es pot allargar si la mestra considera que el que està succeint és prou significatiu com per donar-li el temps que es mereix.
Després de l’assemblea, normalment tenen organitzada alguna activitat o racó fins arribar a l’hora dels hàbits d’higiene i esmorzar. Aquest és converteix en un moment d’intercanvi, de relació, d’adquirir autonomia i perquè no, de moments de plors i gemecs per als menys menjadors....Ara apareix la mà dreta de la mestra per fer que un tros de poma es converteixi en la poció màgica que els/les ajudarà a ser més forts, més grans i preparar-los per el moment esperat de la sortida al fati.
Ara que ja han omplit les panxetes, toca anar a jugar al pati. Aquest té diferents racons. Un de terra amb arbres fruiters, un altre amb el tant esperat i barallat tobogant, un altre on el terra és més mollidet per tal que puguin seure i fer construccions. Però el que més gràcia em fa, és quan es posen en filera esperant a veure si poden ser els/les primers/res en agafar una bicicleta i les conveses que poden sorgir entre ells i elles al voltant d’aquesta situació. Bé, de vegades no s’utilitza la paraula com a vehicle de comunicació.....ja sabeu....alguna empenteta va i ve. De tot això també sorgeixen les conveses, les reconciliacions, la recerca de la figura de la seva mestra (referent important per ells i elles a l’escola), la resolució de conflictes......
En aquest moment ja es veuen els grupets, els agrupaments per afinitats i perquè no dir-ho, els agrupament per sexes. Aquests fet encara es fa més vissible en el pati de primària.
Després de tres quarts d’hora aproximadament, de vegades s’allarga una miqueta, toca fer una fila ben feta. Que difícil se’ls hi fa alguns. Que graciós veure a tots i totes tant menudets un darrera l’altre i dient adeu cada vegada que es troben amb algú de nosaltres. De vegades no se que fer, si saludar i trastocar la filera o disimular i fer veure que no he vist res. Bé, sempre els saludo i si puc i no em veuen, els petons a l’aire van que volen.....jejejeje. És broma, les mostres d’afecte sempre són benvingudes a la nostra escola.
Dir que cada dia vaig al pati amb nens de l’aula d’educació especial i és molt màgic l’intercanvi de gestos, mostres d’afecte i de preguntes. Normalment quan veuen als nens en cadires de rodes i pitets, els entra, sobre tot a les nenes, l’instint maternal i et demanen si són bebés. Per supost la meva resposta sempre intenta ser la més ajustada a la realitat i que sigui mitjanament comprensible per a ells i elles.
Una volta arriben a classe, tornen a anar anar al bany per fer pipí si ho necessiten i rentar-se les mans abans de dedicar una estona a la relaxació per tal de tornar a recuperar la calma després del pati.
En acabar la relaxació és tornen a recuperar les activitats que la mestra té organitzades. Segons el dia fan anglés, psicomotricitat, racons, aquests normalment organitzar entre les diferents edats del segon cicle d’Infantil, o altres tasques programades.
Quinze minutets abans de partir cap a casa i tornar a trobar-se amb els seus papis, pasen pel bany, preparen la seva motxilla, endresan l’aula, i es reuneixen per fer una repasada al dia i anticipar el que succeirà l’endemà.
Finalment, s’obren les portes als pares i mares. Si ets una mica observadora i mires les cares dels pares i mares pots veure, sobre tot a tres anys i al principi de curs, les cares d’engoixa. Semblen dir....on és el meu fill, me l’hauran perdut, m’haurà enyorat, haurà petit moltissim amb la meva absencia....Estic segura que de vegades quan comproven que els infants no els han enyorat, senten una mena de decepció, com si algú els hi estiguen usurpant el seu lloc al cor de l’infant. El que no saben o millor dit el que no sabem i ho dic com a mare, és que en el cor dels infants hi ha cabuda per a tots/te aquells/es que els demostrin que creuen en ells/es i en les seves capacitats.
2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?
Principalment és la tutora d’aula qui a partir dels objectius marcats ensenya o millor dit acompanya a l’infant en el seu procés d’ensenyament- aprenentatge i qui avalua. Quan dic principalment, vol dir que és eñ cap més visible, però en el cas de la meva escola i al ser de dues línees és treballa de manera molt col•laborativa amb la mestra paralela i la mestra de suport.
També és cert que en les reunions de cicle, s’arriben a molts acords i es posen damunt la taula les idees de tots i totes que hi formen part. Es decidexen les sortides, les activitats comunes, etc.
3. Quines estructures, pràctiques o comportaments de les mestres ajuden als infants a aprendre?
El primer que ha d’intentar el bon/a mestre/a per ajudar als infants a aprendre, és establir una bona relació amb els infants per tal de crear un clima de seguretat i afecte que ajudi a que aquests es sentin còmodes, estimats, reconeguts, etc. Establint aquest tipus de relacions, ajudem als infants a expressar el que pensen i senten i no tenen por a ser ells i elles mateixos/es. Els docents han d’aconseguir despertar les ganes per conèixer dels infants aprofitant que ja és una qualitat innata en ells. Quan es parteix dels propis interessos dels infants, podríem dir que l’aprenentatge està quasi assegurat.
4. Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
4. Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
A l’escola on faig feina, els espais estan organitzats per racons per tal d’enriquir i fomentar l’aprenentatge. Està tot distribuït de tal manera que fomenta l’autonomia dels nens i nenes i que no els hi calgui l’ajuda constant de l’adult. Són espais pensats i organitzats amb la intenció del grup de mestres que resulti interessant i significatiu pel seu desenvolupament global.
Pel que fa als horaris, organització i rutines com és una escola de doble línea ho solen organitzar les dues tutores d’aula per tal de fer un treball conjunt i col•laboratiu. En l’organització dels horaris també té molt a veure la cap d’estudis per tal de poder organitzar-los de tal manera que els diferents especialistes puguin desenvolupar la seva tasca. Aquests horaris sempre estan pensants amb la màxima flexibilitat per ajustar-se a les necessitats dels propis infants.
Si en qualsevol moment del dia sorgeix un entrebanc en l’organització o hi ha un canvi de planificació, el món no s’acaba. Les nostres mestres sempre tenen una carta amagada sota la màniga per sortir-se’n. De vegades em sembla que fan màgia. No se d’on treuen tanta imaginació i creativitat per tal de reconduir una classe de 25 fillets i filletes.
5. Com interactuen els infants? Col•laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?
A l’escola es solen fer diferents agrupaments el que condiciona en com i de quina manera interactuen els infants. Segons les activitats que es preparen els agrupaments són més grans o més petits. Encara que la manera d’interactuar sigui de diferent manera segons els agrupaments la col•laboració i l’ajuda entre els iguals sempre es produeix en major o menor mida. Segons els rols que adquireixen, alguns ajuden i d’altres es deixen ajudar, encara que sempre hi ha qualqun/a que li agrada anar per lliure, i se li ha de recordar l’importancia de compartir. També es valora i respecta la necessitat en algun moment de la seva intimitat i la necessitat del seu temps amb ells/es mateixos/es.
En aquestes edats la gran majoria d’activitats donen peu a un treball col•laboratiu on tots i totes aprenen i aprenem de tothom.
6. Com interactuen amb el mestre/a?
Els infants interactuen am el/la mestre/a de moltes maneras, verbalment, gestualment...però a mi la que més m’agrada identificar és la de la mirada. M’encanta veure com cerquen l’aprovació, l’estima, la seguretat amb uns ullets que tot ho volen saber i no volen perdre res del que està succeint al seu voltant.
7. Com s’interectua amb les famílies.
Cada dia a l’hora de la rebuda els/les mestres tenen un momentet per fer petits comentaris als pares i mares que volen dir alguna cosa que per ells i elles és important que es sàpiga en aquell moment. També per disimuladament.....fer la darrera ullada al seu/va menut o menuda.
Uns altres moment d’interactuació amb les famílies són quan sorganitzen excurssions, activitats per compartir, treball per projectes on les famílies són una gran font d’ajuda i activitats que organitza l’APIMA i que moltes vegades els/les mestres també s’impliquen i col•laboren.
8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?
L’escola si té recollit en els seus documents un pla d’acollida per tal que l’infant i les famílies pateixin el menys possible a l’hora de trencar durant unes hores els llaços afectius que han anant creant durant els primers temps de vida. Aquest pla s’acollida es sol emprar més amb els infants de nova incorporació, 3 anys.
En aquest pla d’acollida, es fan petits agrupaments per tal que la mestra i la més 1 puguin atendre millor les necessitats afectives dels infants i cada cert temps tenen algun petit grupet. Aquestes, tenen preparades algunes activitats per tal que els infants es sentin més motivats a quedar i compartir amb la resta dels infants. Els infants queden poquet temps a l’escola i aquest s’incrementa progressivament al llarg de la primera setmana. Els pares al principi poden quedar alguna estoneta.
Un altre mesura a l’hora de fer els agrupaments de les dues línees, és el de tenir els suficients coneixements previs dels seus futurs alumnes i de les seves famílies com per, si es pot, deixar junts als infants que venen d’una mateixa escoleta. Això fa que els infants es sentin més acompanyats en els seus primers dies.
Pel que fa al pla d’acollida als mestres també es segueix un protocol de rebuda i enguany s’ha creat un document per on els/les mestres de nova incorporació poden trobar tota la informació que fa referència a l’escola i les seves normes.
