Darrera reflexió

gifs‑hada‑pensando.gif

gifsgifs.net

Ara toca rematar l’assignatura i deixar una darrera reflexió envers el recorregut i les experiències viscudes durant aquest darrer semestre. No puc dir res dolent de l’assignatura donat que, encara que en certs moments m’he sentit una mica perduda, també estic molt agraïda davant la possibilitat que se’m va donar de poder realitzar-la. I us preguntareu, qui no ho sàpiga ja, del perquè estic dient això. Dons perquè havia perdut totes les esperances de poder realitzar-la a rel dels problemes sorgits amb el meu pràcticum. Em quedaven poques esperances de poder donar una petita passa més en el meu camí cap a la conquesta d’una il·lusió esperada durant molt de temps.

Se i sóc conscient, que el fet de no haver fet les pràctiques ni de tenir-les convalidades, no m’ha deixat viure i connectar amb els continguts de l’assignatura de la mateixa manera que les meves companyes i company. A mi no m’ha tocat més remei que tirar de l’experiència personal, dels records, dels llibres, del meravellós Internet, de l’ajuda de les companyes i del company, de les professores i de la meva força de voluntat.  Encara i així, dir que durant l’assignatura he pogut com a mínim valorar i, mirar-me ben endins per saber reconèixer quin tipus de mestra podria o m’agradaria ser en un futur. M’ha mostrat la necessitat de la implicació i de perdre les pors davant els canvis i la innovació. He pogut tornar a veure la importància d’una bona formació continua, encara que d’això n’era conscient, potser no ho era tant del fet de no formar-se per formar-se ni per aconseguir punts, si després aquests coneixement s’han de quedar amagats en un calaix per no sortir mai. Tal vegada per culpa del propi docents, tal vegada per no sentir-se recolzat/da per l’equip del que forma part.

Dir una petita cosa que crec m’ha mancat trobar-me en el meu moodle de l’assignatura. Una mica de marc teòric, un lloc on cercar més informació que recolzes les meves inseguretats. Torno a dir que potser m’he sentit una mica coixa per no poder sentir a viva experiència la part pràctica. Encara i aquest petit detall, treuré una part positiva. El fet de poder ser autònoma en el meu aprenentatge. Com molt bé va dir na Cira en una entrada en el seu bloc, “Qui cerca acaba trobant”, o alguna cosa semblant, ja m’enteneu el que vull dir oi?

També he anat treballant les diferents competències que se’ns demanava i he arribat a ser conscient de la dificultat de relacionar les recerques, les reflexions personals amb les etiquetes. Al final crec que he estat capaç de fer-ho i fins i tot d’utilitzar la majoria amb sentit i ajustant-me al màxim a les demandes fetes per les professores. O això crec.........Optimisme per davant de tot.

Un altre contingut que ens ha dut de cap, o almenys a mi, ha estat la recerca dels conceptes d’innovació, canvi, procés de millora. En un principi, em costava molt diferenciar-ho, sobretot perquè no existeix molta informació que em pogués ajudar. Encara i així, un altre esglaó pujat i una fita mitjanament aconseguida.

Per acabar dir que malgrat el resultat final, em sento bé amb mi mateixa i amb l’experiència que m’ha aportat el seguiment de l’assignatura. He aprés, he compartit, he gaudit amb la confecció del bloc, m’he conegut una mica més, he conegut altres maneres de treballar o millor dir de gaudir de l’experiència de l’educació, he compartit bons moments amb les companyes i el company. I per tant.....el resultat ha estat positiu.

Fins molt aviat!!!!! Per cert......espero que no sigui al setembre.

estiu2010.png

 

Molt bon estiu 

"Formar-se és sinònim de millora i de canvi? Passes a seguir”

¿Cómo hacer que la formación impulse cambios en un centro? Neus Sanmartí, María Masip

                                                                  

  “Formar-se és sinònim de millora i de canvi? Passes a seguir”

chiste4.jpg

matesymas.es

Resum

Aquest article ens arriba de la mà de l’editorial Graó i ens posa de manifest a través de les paraules de na Neus Sanmartí i de na Maria Masip, de com ha de ser una formació del professorat profitosa. Com a introducció, ens deixen entreveure mitjançant evidències, que després de la formació i al pas del temps poc queda d’aquesta i per tant no ha resultat profitosa ni pels docents ni pels infants o adolescents als qui hauria d’anar dirigida i posada en pràctica la formació. Aquest fet pot ser donat pel poc interès del propi docent o per la manca de voluntat del centre per posar en pràctica l’aprenentatge dels docents.

Malgrat això, i després de fer un anàlisis de diferents experiències, les autores de l’article confien en la possibilitat que amb unes pautes, tot el procés d’aprenentatge es consolidi i sigui profitós. El primer que s’hauria de fer, seria adquirir un compromís de millora. El primer compromís ve donat pels propis formadors. Aquests tenen la voluntat de vincular-se al centre per tal que el projecte pugui arrelar-se. Per tal que es doni, caldrà el compromís per part de totes les parts, formadors, formats i centre i, com no l’existència d’un grup impulsor amb ganes de millora i amb el deure moral de millorar les oportunitats educatives, mirant sempre de front al seu alumnat.

Molt important també, que el formador creï espais d’intercanvi, de conversa compartida. On puguin sorgir els dubtes i on es puguin compartir les experiències de cada un i una dels docents. On l’intercanvi transformi els coneixements implícits i individuals, ens coneixements implícits i compartits.  

Un altre part molt important que es senyala en l’article, es que per consolidar els canvis, cal que els/les docents facin un acte d’autoavaluació del seu propi procés d’aprenentatge. Aquest fet, fa el/la propi/a docent es faci conscient dels processos de canvi augmentant així la seva capacitat reflexiva i d’autoregulació. 

Aquí i malgrat sembli que no toca, els papers de les famílies juguen un paper important donat que han de donar suport a tots els canvis que es donin a l’escola derivats de la formació del professorat. Als pares els hi poden sorgir dubtes davant el que s’està fent amb els seus fills i per tant se’ls ha de fer partícips. També caldrà de l’ajuda dels agents destinats a formalitzar aquest acompanyament com poder ser els centres de recursos pedagògics. S’ha de considerar un treball en xarxa. 

Una vegada s’ha fet la formació i s’han seguit totes les passes, arriba la part més difícil per a mi. La de la consolidació. S’ha de continuar estar motivat/da i sentir que es té l’ajuda de tot l’equip i dels formadors per continuar i no decaure. Segons esmenta l’article, totes les experiències tenen un punt en comú. El de la necessitat de detectar els obstacles que els impedirien consolidar els avanços. 

I com en tota experiència educativa, canvis, etc, haurà d’haver una fase d’avaluació per entendre i veure com a anat tot el procés, que és susceptible de millora i si el camí recorregut ajuda i millora la qualitat de l’ensenyança i per tant repercuteix favorablement en l’alumnat.

Avaluació dels objectius dels autors

Els objectius de l’article, són donar valor a la formació permanent del professorat. Ens deixa veure la seva importància, això si, si es fa bé. Sinó es converteix en un fet aïllat que queda en un pur tràmit per engreixar el currículum. Important també i que ens fa pensar, és com de i de quina manera s’hauria de fer una bona formació i que aquesta es consolidés, que provoqués a l’equip docent ganes de canvi, de millora. Dir que moltes vegades és el propi centre qui impossibilita que el professor amb ganes de millorar es quedi aturat i no desenvolupi totes o la majoria de les competències adquirides. Que ha de ser un treball de tots i amb la implicació, com sempre, de tota la comunitat educativa. Que el canvi i la millora, està en la força d’un treball en equip. Un treball consensuat, reflexionat i parlat. I aquest ha de tenir com no, il·lusió i amor cap el que té entre les mans.  

“Tots junts farem escola”

Escenarios para el análisis y la construcción de un modelo de Educación Infantil. Osorio Sierra. J. M, Meng González del Rio. Olga.

         “Tots junts farem escola”

portes obertes.jpg

iesjosepsuredaiblanes.com

Resum

L’article fa un tractament clar del que haurien de tenir les escoles per garantir un bon desenvolupament dels infants en les seves edats més primerenques. Els autors, posen damunt la taula el fet que per tenir un bon disseny i desenvolupament curricular, és necessari la participació de tots i cadascun dels membres que formen la comunitat educativa. Tot això lligat a la necessitat d’adequar els espais per tal tot el disseny proposat és desenvolupi amb les condicions adients. 

L’article es divideix en sis escenaris on l’acció educativa s’ha de centrar;

El primer que s’ha de tenir en compte a l’hora de dissenyar aquests espais, és el concepte d’infant que es té, que fan i com actuen. Saber qui són els infants que ocuparan aquests espais, deixar enrere la idea que a tots els infants se’ls educa per igual i que tots tenen les mateixes necessitats, que són infants febles, sense recursos. Tenir en compte el bagatge personal que cada un i una dels infants du en la seva motxilla de la vida i aprofitar-ho per donar sentit al treball de l’escola. Els infants tenen idees i les posen en pràctica i els adults i per tant els adults les haurien d’aprofitar acompanyant i participant del seu aprenentatge. 

Important també, crear dins l’ambient escolar un espai de trobada entre la família i l’escola per tal de crear comunitat. L’educació dels més menuts, es nodreix tant de les experiències familiars com de les escolars. El model d’escola oberta, incorpora a les famílies en la vida d’escola i perquè aquest fet es doni, s’ha d’incloure dins el projecte educatiu i creant a partir de les necessitats reals de les persones que l’integren.

 La manera com aprendran els infants i les relacions que s’establiran dins les parets del centre, depenen molt d’una bona planificació de la forma de vida que és vol viure dins el centre. S’ha de fonamentar en la reflexió i en la investigació del que succeeix diàriament. S’ha d’oferir als infants espais segurs per tal de fomentar l’autonomia, tant física com emocional. S’ha de donar valor als petits moments que semblen per lo quotidians sense importància. Aquests moments com les arribades a l’escola, els àpats, són contexts privilegiats per fomentar les relacions i són una font d’aprenentatge importants ja que els hi dóna seguretat i autonomia.

 L’article també valora la necessitat dels projectes de treball com a forma integradora dels elements que hi participen de l’educació. Aquests projectes formen part de la vida quotidiana i estan pensats i organitzats amb intencionalitat. És una manera de treball flexible i respon als interessos dels infants i on la seva mirada està posada en donar la oportunitat als nens i nenes d’explorar i experimentar en funció dels seus propis interessos i de la seva motivació, fomentant així un aprenentatge significatiu.

Avaluació dels objectius dels autors

Els autors de l’article Escenarios para el anàlisis y la construcción de un modelo d’Educación Infantil, volen donar valor a la importància d’una bona planificació del centre, tenint en compte tots els elements que hi formen part de la comunitat educativa. El primer de tot i el més important, són els propis infants i per tant ha de ser en ells i elles on s’hauria de centrar la principal  mirada abans de plantejar quin projecte de centre volem. Quina imatge d’infant es té i quin valor se li dóna a la potencialitat de la seva autonomia, serà un dels punts claus per dissenyar els espais de l’escola. Molt important també, serà tenir en compte a les famílies i si es vol fomentar que aquestes tinguin un pes important en l’escola. No podem dir que volem que hi formin part i després ser incoherents tancant les portes i només donar-lis accés a les hores convingudes. S’haurà de crear dins el centre algun espai que convidi a les famílies a compartir amb els/les mestres i altre personal del centre, amb els infants i, amb les pròpies famílies. 

El més important de tot l’extret de l’article, és la coherència entre el que tenim en els papers dins el projecte i el que realment es du a la pràctica. No podem dir que volem fomentar l’autonomia dels infants i tenir les portes tancades al bany, per posar un exemple. 

En definitiva i per concloure, dir que dins un context escolar tot és important i a tenir en compte per tal d’un bon funcionament i per tal d’aconseguir que l’objectiu principal que són els infants, es sentin segurs, estimats i valorats. Tos això s’aconsegueix amb una bona participació de tots els membres, una bona reflexió inicial de les necessitats reals, coherència entre el que diuen els papers i el que es du a la pràctica i com no, una bona avaluació de tot el que va passant en el dia a dia. I perquè això passi, s’ha de tenir els ulls ben oberts a la observació i la ment oberta a la innovació i a la bona pràctica.