“Tots junts farem escola”

Escenarios para el análisis y la construcción de un modelo de Educación Infantil. Osorio Sierra. J. M, Meng González del Rio. Olga.

         “Tots junts farem escola”

portes obertes.jpg

iesjosepsuredaiblanes.com

Resum

L’article fa un tractament clar del que haurien de tenir les escoles per garantir un bon desenvolupament dels infants en les seves edats més primerenques. Els autors, posen damunt la taula el fet que per tenir un bon disseny i desenvolupament curricular, és necessari la participació de tots i cadascun dels membres que formen la comunitat educativa. Tot això lligat a la necessitat d’adequar els espais per tal tot el disseny proposat és desenvolupi amb les condicions adients. 

L’article es divideix en sis escenaris on l’acció educativa s’ha de centrar;

El primer que s’ha de tenir en compte a l’hora de dissenyar aquests espais, és el concepte d’infant que es té, que fan i com actuen. Saber qui són els infants que ocuparan aquests espais, deixar enrere la idea que a tots els infants se’ls educa per igual i que tots tenen les mateixes necessitats, que són infants febles, sense recursos. Tenir en compte el bagatge personal que cada un i una dels infants du en la seva motxilla de la vida i aprofitar-ho per donar sentit al treball de l’escola. Els infants tenen idees i les posen en pràctica i els adults i per tant els adults les haurien d’aprofitar acompanyant i participant del seu aprenentatge. 

Important també, crear dins l’ambient escolar un espai de trobada entre la família i l’escola per tal de crear comunitat. L’educació dels més menuts, es nodreix tant de les experiències familiars com de les escolars. El model d’escola oberta, incorpora a les famílies en la vida d’escola i perquè aquest fet es doni, s’ha d’incloure dins el projecte educatiu i creant a partir de les necessitats reals de les persones que l’integren.

 La manera com aprendran els infants i les relacions que s’establiran dins les parets del centre, depenen molt d’una bona planificació de la forma de vida que és vol viure dins el centre. S’ha de fonamentar en la reflexió i en la investigació del que succeeix diàriament. S’ha d’oferir als infants espais segurs per tal de fomentar l’autonomia, tant física com emocional. S’ha de donar valor als petits moments que semblen per lo quotidians sense importància. Aquests moments com les arribades a l’escola, els àpats, són contexts privilegiats per fomentar les relacions i són una font d’aprenentatge importants ja que els hi dóna seguretat i autonomia.

 L’article també valora la necessitat dels projectes de treball com a forma integradora dels elements que hi participen de l’educació. Aquests projectes formen part de la vida quotidiana i estan pensats i organitzats amb intencionalitat. És una manera de treball flexible i respon als interessos dels infants i on la seva mirada està posada en donar la oportunitat als nens i nenes d’explorar i experimentar en funció dels seus propis interessos i de la seva motivació, fomentant així un aprenentatge significatiu.

Avaluació dels objectius dels autors

Els autors de l’article Escenarios para el anàlisis y la construcción de un modelo d’Educación Infantil, volen donar valor a la importància d’una bona planificació del centre, tenint en compte tots els elements que hi formen part de la comunitat educativa. El primer de tot i el més important, són els propis infants i per tant ha de ser en ells i elles on s’hauria de centrar la principal  mirada abans de plantejar quin projecte de centre volem. Quina imatge d’infant es té i quin valor se li dóna a la potencialitat de la seva autonomia, serà un dels punts claus per dissenyar els espais de l’escola. Molt important també, serà tenir en compte a les famílies i si es vol fomentar que aquestes tinguin un pes important en l’escola. No podem dir que volem que hi formin part i després ser incoherents tancant les portes i només donar-lis accés a les hores convingudes. S’haurà de crear dins el centre algun espai que convidi a les famílies a compartir amb els/les mestres i altre personal del centre, amb els infants i, amb les pròpies famílies. 

El més important de tot l’extret de l’article, és la coherència entre el que tenim en els papers dins el projecte i el que realment es du a la pràctica. No podem dir que volem fomentar l’autonomia dels infants i tenir les portes tancades al bany, per posar un exemple. 

En definitiva i per concloure, dir que dins un context escolar tot és important i a tenir en compte per tal d’un bon funcionament i per tal d’aconseguir que l’objectiu principal que són els infants, es sentin segurs, estimats i valorats. Tos això s’aconsegueix amb una bona participació de tots els membres, una bona reflexió inicial de les necessitats reals, coherència entre el que diuen els papers i el que es du a la pràctica i com no, una bona avaluació de tot el que va passant en el dia a dia. I perquè això passi, s’ha de tenir els ulls ben oberts a la observació i la ment oberta a la innovació i a la bona pràctica.