La meva motxilla

La meva motxilla
La meva motxilla

martes, 28 de febrero de 2012

Comença la meva motxilla


 QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?

Quan de temps ja des de que em varen fer aquesta pregunta. Tres anys fa ja des de que vaig començar la carrera i dia darrera dia em faig la mateixa pregunta. Quina mestra m’agradaria ser en un futur? O quina mestra/e m’hagués agradat trobar-me en la meva infantessa o en la dels meus fills. Sense cap mena de dubte no m’agradaria ser una mestra perfecta, aquella no s’equivoca mai i que té la veritat absoluta. Davant les imperfeccions està la gran saviesa. De cada errada i de cada repte aprenem i aprenen amb nosaltres. Això si, perfecte no, però si capaç de donar als infants seguretat i afecte. Fer el que calgui per que es sentin reconeguts, escoltats i estimats. Se capaç de crear un clima de seguretat que faci que els infants que estiguin al meu voltant es sentin a prou còmodes com per expressar el que senten i pensen. M’agradaria ser una mestra que escolta, que observa tots i cada un dels detalls que passen al seu voltant. Ser capaç de motivar, de donar temps i resposta a les necessitats individuals de tots i totes per igual.

Quantes coses m’agradaria aconseguir. Difícil, si. Impossible no.




Imatge:  maestra‑infantil.jpgbegotamixa.wordpress.com




A partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal per a tu.

Pluja d’idees:


  • Mestre/a capaç d’establir una relació amb cada infant per tal que es sentin acceptats, inclosos
  • Capaç de crear un ambient càlid,de confiança on el nen tingui la confiança suficient per tal d’expressar el que pensa i el que sent.
  • Mestre/a motivador per tal que els infants tinguin ganes d’investigar.
  • Mestre/a amb una escolta activa
  • Mestre/a que no s’anticipa, que dóna temps als seus infants per resoldre
  • Mestre/a obert/a a compartir amb la resta de docents i amb les famíles
  • Mestre/a que no cregui que té la veritat absoluta
  • Mestre/a que s’equivoca i sap trobar el camí de tornada
  • Metre/a investigador, observador, que parteix dels interessos dels infants i no dels seus.
  • Mestre/a capaç de donar autonomia. Que cregui que els infants són capaços.
  • Mestre/a que respecti la individualitat de cada nen i nena i la seva manera d’aprendre.


És diferent elperfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En què és diferent?En què és semblant? Identifica els trets característics de cada un d’ells, encas que sigui diferent.

  • Potser la major diferència està en les activitats que es programen per cada etapa, però la base és la mateixa a l’edat que sigui. Un/a mestre/a ha de partir de l’escolta activa de l’infant per ensenyar el que ells i elles volen aprendre. El mestre/a de qualsevol etapa educativa ha de despertar la curiositat de l’infant. En aquestes etapes de la vida dels infants és molt important també que aprenguin a ser autònoms, que siguin capaços d’aprendre per ells mateixos, donar-los temps i respectar els seus ritmes individuals, això si, sota l’atenta mirada dels docents i amb uns objectius clars.

Quintipus de mestre hi havia a l’aula on vas realitzar les teves pràctiques deCicle Formatiu? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal quehas definit i el que vas veure.

  • Encara que ja fa molts d’anys que vaig fer les meves pràctiques, vaig tenir la gran sort, malgrat que algú pugui pensar el contrari, hi ha gent que pensa que en temps passats la figura dels/les especialistes en Jardí d’Infants no era més que una figura de cuidador/a per substituir la mare, haig de dir que vaig conèixer grans professionals, innovadores, reflexives i amb ganes d’oferir als infants alguna cosa més que atendre les necessitats bàsiques de menjar, neteja i dormir. Mestres que es reunien amb altres mestres per intercanviar opinions, mestres que investigaven, que llegien i es formaven. Sobre tot ho vaig veure en una escoleta petita, de barri, on semblava que mancaven grans materials que unes altres posseïen. Potser aquesta no tenia a la vista dels altres un gran màrqueting, unes grans instal·lacions com va ser en un altre on vaig fer unes segones pràctiques, però del que si estic segura és de les ganes de fer feina, de compartir i de mirar als infants amb uns altres ulls. De això ja fa 25 anys.
  • En aquests momentsi després de treballar en centres d’infantil i primària, també haig d’alçar lameva veu en favor de la majoria de mestres que m’he anat trobant pel camí. Dicla majoria, perquè sempre hi ha algun que es podia haver dedicat a un altre feinaon no estiguessin involucrats els infants. S’ha de ser molt responsable, que noperfecte, per desenvolupar un treball on els infants siguin els que principals protagonistes.També dir que moltes vegades des de fora i amb un marc teòric a la mà és moltfàcils jutjar el paper dels altres. Personalment intento no fer-ho. Per aixòdiré com m’agradaria ser com a mestra, però mai diré que no m’equivocaré.
Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs delsestudis de mestre? Com?
Davant aquesta pregunta, dir que no, no ha canviat la mevapercepció o concepte del que hauria de ser un/a mestre/a. Potser li puc posarnom a les meves idees, potser les puc expressar millor, però la base continuasent la mateixa.