La vida diària. M. Carmen Díez

Una recensió o ressenya és un text de caràcter informatiu-valoratiu sobre el contingut i es qualitats d’un article, llibre, pel·lícula…

Per elaborar la ressenya cal:

·    Familiaritzar-se amb el tema. No basta una lectura ràpida, cal una anàlisi acurada i profunda

·    Triar títol. Es tracta d’escollir una frase que condensi el tema de l’article, o bé l’opinió que té del mateix el responsable de fer la recensió.

·    Fer un breu resum o exposar les idees essencials.

·    Avaluar tot explicant quin ha estat l’objectiu de l’autor i jutjar si l’article s´hi ajusta.

 "L’escola no es un món apart, està lligada a la vida"

Resum

      Tal com diu l’article, la vida no ha d’estar deslligada de la vida quotidiana, ja que justament és aquesta la que interessa i motiva als infants. I han un munt de situacions que es donen en la vida fora de l’escola que estimulen la seva curiositat i el seu desig d’aprendre. La vida diaria, de na M. Carmen Díez, ens mostra el privilegi de poder utilitzar el propi bagatge que ja duen els infants per donar sentit al que aprenen, fent servir l’aprenentatge significatiu, on res queda aïllat, on tot té un perquè.  Ante una situación que surge, hay que respoder parar ello, hay que movilizar experiencias anteriores, elaborar una hipótesis de acción, actuar según lo  ideado, comparar si el resultado es el que preveía o no...M. Carmen Díez.

      L’article també ens mostra de manera molt clara, com es poden aprofitar els moments o les situacions que es donen al llarg del dia si tenim els ulls i la ment ben oberts. Moments com el menjar, el joc, les relacions entre infants, les caigudes, , etc. Perquè són en aquests moments on es pot produir un veritable aprenentatge significatiu. Són aquests moments, els que els/les mestres han de saber aprofitar. “Momentos aprovechables” La vida diaria.

     Durant la lectura de la vida diaria, també podem veure un seguit d’exemples i situacions viscudes per la pròpia autora. Experiències que demostren com a partir de un moment quotidià com pot ser l’hora de menjar, és pot treballar conceptes com el coneixement físic, el concepte lògic matemàtic. Tot això, amb unes simples mandonguilles, unes croquetes i un ou.....curiós no? Quina ximpleria pensaran encara algú. I do no, tal com relata l’autora, amb aquest simple gest tant “insignificant” com menjar i tan lligat a la vida de casa, aprenen a midar la capacitat de les seves panxolines, a comptar, a situar els diferents estris dins un espai. Bé, com a aquesta, i ha un seguit d’experiències en la lectura on es mostra com i quant es pot aprendre amb lo quotidià, amb el que tenim al voltant. Només cal observar i saber que estem observant i perquè ho estem fent.

Avaluació dels objectius de l’autora

     Crec que queda molt clar el que l’autora ens vol deixar veure  en el seu article la vida diaria. Vol que les persones que l’hagin llegida reflexionin i valorin sobre la importància de valorar tot allò que envolta als infants. Donar-li el seu lloc als moments quotidians, al dia a dia, observar qualsevol detall o situació que succeeix per tal de donar-li sentit i aprofitar-ho per l’aprenentatge dels infants. Que no cal tanta fitxa, tantes activitats programades per aconseguir certs objectius. Replantejar-se a la fi, si aquests objectius es poden aconseguir amb un gest tan quotidià com un menjar, un moment de joc espontani, una petita baralla entre infants, un anar a fer un pipí o ha rentar-se les mans.

     Na Mari Carmen Díez a través del seu llenguatge clar i senzill, amb les seves explicacions extretes de la seva pròpia experiència i amb una bona quantitat d’exemples significatius, ens mostra de manera molt clara com i de quina manera fer-ho i el perquè de la importància de no aïllar l’escola dels moments viscuts que ja té l’infant, del seu bagatge personal i familiar per tal de donar sentit a tot allò que l’infant aprèn i més important encara, a tot allò que els menuts i menudes volen continuar aprenent. Tal com diu, el veritable aprenentatge es troba en lo quotidià, en l’espontaneïtat dels infants.

No podemos rociar a los niños de “conocimiento puro”, sin el peligro real de una intoxicación muy seria: el abandono, el odio, o la apatía.....No podemos dejar de enamorarnos de la cotidiana pelea, del cotidiano derramarse la pintura, o de la cotidiana vida que, disfrazada de mosca, nos irrumpe la programación, y nos desprograma, desplanifica, desordena......, para bien del conocimiento de los niños. M. Carmen Díez



                        "Estic plena de farina i, m'encanta"