Bones pràctiques

Hi participem tots i totes

  Per a mi una bona pràctica de la meva escola és més que una bona pràctica d’aula, una bona pràctica general on tota l’escola està implicada en un projecte comú. 

  En primer lloc, dir-vos que l’escola on faig feina va presentar un projecte d’escola musical des de direcció i per tant la música és un dels valors fonamentals. Cada any entre tot el claustre, no exclusivament les mestres de música, es tria un tema o una manera de fer (un musical, balls, etc) i es pensa un i s’organitza un projecte on tots i totes puguin participar, començant per infantil, primària i la nostra estimada aula d’educació especial. S’organitzen i es pensen detalladament des de els fonaments teòrics, la descripció del projecte, les programacions per cada cicle, les seqüències didàctiques,els criteris d’avaluació, els criteris d’avaluació, etc. Es preparen tots tipus de materials entre tots els infants. Ells i elles confeccionen amb la guia i ajuda dels mestres tot el que caldrà per que el resultat final, posada en escena en un teatre a final de curs, sigui d’allò més entranyable i espectacular. Fins i tot, preparen el cartell que anuncia la seva obra i les invitacions per poder convidar als papis i mamis, personalitats i cada any es convida una escola de municipi a veure el resultat.

  Dir que és un projecte que comença amb el curs i acaba quasi quan ja l’hem acabat. A partir d’aquest projecte comú, és treballen totes les competències del currículum tant de primària con d’infantil. 

  Enguany, del que es tracta, és de crear entre els/les alumnes i els/les mestres un espectacle musical amb  música i danses de diferents indrets de món.

  És un pràctica on es treballa de manera global, ja que vincula àrees com la llengua, música, plàstica, etc. Els alumnes aprenen a escoltar, cantar, ballar, expressar emocions, afavoreix la millora de les relacions i la integració dels alumnes amb diferents cultures. Tots i cada un d’ells i elles podem mostrar alguna cosa del seu país. També dir que els pares tenen un paper fonamental. Des de l’escola es cerca la col·laboració i participació de la família ja que és una part important de la comunitat educativa.  

  Cada any des de fa cinc, l’escola va obrir les seves portes fa només sis, es fa una representació. Començant per “Cantata per a una tortuga”, “El llop i les set cabretes”, “La rebel·lió a la cuina”, i enguany la nostra obra no es de cap autor conegut, han set els propis infants amb la seva voluntat, imaginació i interès, els que han preparat fins el més mínim detall. Han adaptat lletres, han confeccionat els diàlegs, preparat els decorats. Fins i tot a l’escola matinera i aprofitant que tenen classes de música, s’han incorporat a les activitats. Tothom a participat en la mesura de les seves possibilitats i el resultat ha set la nostra “Sergent-Tana”, una militar dedicada a serveis humanitaris que es dedica a recórrer el món per tal de retrobar-se amb els amics que ha anat deixant pels països on ella havia col·laborat.

  Dir que ha set molt divertit veure com els infants d’infantil varen triar el nom del grup a principi de curs en funció del projecte i com es varen treballar i involucrar tant ells i elles com les seves famílies per tal de fer una recerca en relació al país, els costums, música.... triats entre tots.

  Com podeu veure un projecte apassionant, encara que de vegades i pel volum de feina algú se li ha pogut fet una mica barda amunt. Dir que tot acaba i s’oblida (nervis, cansament), en el moment que veiem als infant dalt l’escenari i als papis bocabadats mirant els seus amors.

  Com veieu i podeu comprovar o almenys a mi m’ho sembla, això és una molt bona pràctica per la funcionalitat dels aprenentatges, per la facilitació del treball autònom, per la connexió real amb els interessos dels infants, pels moments i les oportunitats que es donen al treball col·laboratiu, per la fomentació del respecte davant la diferència, per la inclusió de tots i cadascun d’els infants independentment de les seves característiques personals, físiques, etc. 

Dir que la bona pràctica l'he encasillat en la categoria de protagonistes perquè crec que tots els infants de l'escola són els veritables protagonistes d'aquest projecte de l'escola. 

  És un plaer formar part d’aquest projecte d’escola