BONES PRÀCTIQUES 0-3

Experiències i propostes 0-3

Poder anar a beure aigua

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/escoleta01.htm

La primera que he triat de les tres propostes de bones pràctiques d’aula d’entre les proposades, ha estat poder anar a beure aigua, potser no és la que més m’han agradat per la seva espectacularitat visual, però crec que és la proposta que dóna més fe sobre la creença que han de tenir uns bons docents pel que fa a la imatge d’infant. Infant vàlid, autònom i capaç sempre que els adults els considerem com a tals. Personalment, mai de la vida hauria deixat a uns infants tant menuts trastejar amb gots de vidre. “Quin perill”.

La mestra de l’Escoleta Escola Nova de Palma de Mallorca, Esther Aguiló, va ser capaç de veure més enllà de la simple utilitat d’uns gots per a veure aigua. Ella mateixa a partir dels seus dubtes i les seves ganes d’investigar i innovar i amb col·laboració d’altres mestres, no es va quedar aturada davant els seus dubtes. No va caure en la monotonia del que sempre ho fa tot igual i seguint un ordre. No es va conformar i és va proposar un repte sense saber on la duria, encara que comptava amb la inestimable ajuda dels seus infants i les seves ganes infinites de descobrir.

La llum

http://www.xtec.es/~ccols/elements/llum/llum.htm

Una segona pàgina que m’ha cridat l’atenció, sense menysprear cap de les experiències de les altres activitats, ha set la de la llum. Potser per ser la que menys he vist desenvolupar a les escoles o escoletes per on he passat. Si que és veritat que en l’escola on faig feina, tenim un aula d’estimulació sensorial amb quantitats de llums de colors, però fins ara, ha estat més utilitzada pels nens de NEE que per la resta de l’escola. Això em fa reflexionar i pensar el perquè no es podria organitzar aquest espai per que fos un racó més de l’escola. Se que la pàgina i les activitats proposades en la pàgina que ara analitzo no es centren en un espai concret, però personalment ha set aquests espai de l’escola el que se m’ha vingut al cap donat que dóna moltíssim joc a l’hora de descobrir els efectes de les llums.

Fora apart la petita reflexió sobre l’aula d’estimulació de l’escola, l’experiència descrita per Angels Alemany, Carme Cols, Rosa Maria Fabregat, Tere Majem, Luisa Martín i Montse Perramon, aparegut a la revista Infància, número 49, juliol-agost de 1989. AM Rosa Sensat. Barcelona i publicada a la revista el safareig, en sembla d’allò més apassionant. Quin aprofitament d’una part que per alguns és tant simple i sense importància i que en el seu dia s’estudiarà en alguna de les assignatures de primària, com és la Llum i veure-la tal com diu l’article des de un caire científic. Des del punt de vista dels científics, la llum és una radiació electromagnètica que es propaga mitjançant ones. Hi ha ones de longitud més curta i de més llarga, totes juntes provoquen en l'ull la sensació de la llum blanca. Però quan només arriben a l'ull un tipus d'ones (curtes, mitjanes o llargues) en comptes de blanc rebem altres sensacions vermell, blau, verd, violeta. La llum té el poder d'informar a l'ull d'aquesta sensació que en diem color.

Com és possible què a partir d’edats tan primerenques es pugui treballar, millor dit, gaudir de la llum que ens envolta i descobrir amb els diferents estris que podem posar a l’abast dels infants per investigar que succeeix, què passa i com es transforma........

Jo em faig una pregunta..... Qui són els veritables científics de la nostra societat?

Els infants ens fan demandes: iniciatives espontànies (el jardí de l’escoleta).

http://www.xtec.es/~ccols/jardiner/quinjardi/demanen/index.htm

Molts de dubtes m’han sorgit a l’hora de triar la darrera experiència de les que he tingut el plaer d’observar. Em quedo amb la de les mangranes?, amb la dels espais materials que m’ha deixat bocabadada per la vistositat dels espais, la distribució i els materials emprats?. Bé, encara que totes i cada una d’elles m’ha semblat digna de tenir en compte i d’alabar, al final m‘he decidit per una molt senzilla però que per a mi té molt a dir. El jardí de l’escoleta. I perquè, dons per la senzilla raó que crec que davant la senzillesa d’un espai i amb una bona programació del perquè d’aquell espai, és pot treure molt de profit i es poden veure moltes situacions de joc espontani tan del gust dels infants. Podem obtindre imatges tan tendres com la simple acció d’un infant olorant unes flors, jugant i compartint amb algun/a company/a una rebolcada per pels fulls caiguts dels arbres que ens envolten, tocar la terra, enfilar-se pels gronxadors, cercar un espai més íntim si es té la necessitat d’estar a soles.....Sempre, es clar, sota l’atenta mirada de la mestra.....dissimuladament i sense que es noti. Prop però lluny a la vegada.