Tornem a fer una ullada al nostre contracte d'aprenentatge

   

Revisió del contracte d’aprenentatge.

    

    En aquesta etapa de l’assignatura, se’m demana que torni a llegir el meu contracte d’aprenentatge per tal de veure si en el transcurs del temps i en el cas que s’estigui fent pràctiques, no és el meu cas, ha canviat la meva forma de pensar o si afegiria alguna pràctica o actitud que en el primer moment no em semblava important o si eliminaria alguna. Dir que el fet de no estar fent pràctiques en aquest moment dificulta un canvi en la meva primera forma de veure, sentir o pensar envers el meu primer contracte. Encara i així, crec que està molt bé tornar a llegir-ho i fer un reflexió més meditada i pensada donat que els començaments de les assignatures creen en nosaltres moltes inseguretats i incerteses.

Continuo pensant fermament en:

•  Mantenir  els peus en terra.
• En la necessitat de compartir amb els altres.
• En que ningú té la veritat absoluta.
• En la necessitat de continuar la formació i la investigació.
• En la necessitat de no perdre la il·lusió
• En no creure en la prepotència que ens faci creure autosuficients

Després de rellegir afegiria:

•   Que no es bo que un/a mestre/a es deixi caure en la monotonia
•  Que s’ha de propiciar en mutu coneixement entre els infants, famílies i companys
•  Afavorir la tolerància
• Donaria molta importància a l’educació emocional a l’escola
• A les relacions amb les famílies sense judicis i prejudicis, només lluitar per un interès comú. Els menuts i menudes
• Intentar ser flexible encara que, creant normes conjuntes 
• M’agradaria fer que cada un dels infants es sentís únic i especial. No voldria fer favoritismes.

    M’agradaria aprofitar aquesta segona oportunitat de fer una mirada profunda al meu primer contracte per respondre a la professora de l’assignatura, na Rosa, envers als meus fantasmes. En el primer contracte vaig dir que volia comprometrem a lluitar amb els meus fantasmes i na Rosa em va demanar en una de les revisions del meu bloc que volia dir. En resposta diré que quan parlo dels meus fantasmes estic parlant de les meves pors. La primera és la de la sensació d’haver arribat tard al món educatiu com a mestra. Moltes vegades penso que el meu tren ja ha passat i més que trobo obstacles que de vegades se’m fan quasi insuperables. Un altre fantasma que no para de girar dins el meu cap, és la de si tindré la suficient força i energia que es mereixen uns infants amb ganes de saber i investigar-ho tot, si seré massa protectora, si no els donaré suficient autonomia.

    Dir que justament fa dos dies tornava a plantejar-me que feia jo aquí, si podria acabar, em plantejava si havia perdut tres anys de la meva vida. Esbroncava a una persona molt important per a mi i que sense ser de la meva família la sento com a tal, és com una tercera germana (Ana). Ella sempre m’anima a seguir estudiant i em va encoratjar a començar la carrera. Ella i els meus fills. Cada paraula que sortia de la meva boca de manera negativa per intentar convencem que havia de deixar-ho anar, autonomàticament tenia la seva resposta positiva.  

    Que ha fet fins ara la carrera de magisteri per a mi:

• Ha fet que m’adonés que sóc capaç.
• M’està ajudant a valorar-me
• M’ha fet veure en els ulls dels meus fills l’orgull que senten
• M’ha donat la possibilitat de conèixer a uns i unes companys/es que, malgrat algun petit mal entès degut a que tots/es som humans i més quan es treballa amb tanta pressió, m’han acollit, ajudat i acompanyat. Són molt grans, tenen una capacitat infinita i estic convençuda que tots i totes tenen un gran potencial dins el món educatiu
• M’ha ajudat a treballar millor a l’escola on faig feina i a entendre més als infants
• M’ha fet canviar la visió que tenia d’uns infants als que considerava que per davant de tot els havia de protegir com si fossin de cotó fluix
• He vist el perquè de moltes accions i actituds dels petitons i petitones
• He conegut uns professors compromesos, malgrat la poca flexibilitat del sistema i demés

    Per tot això i el que queda........com puc dir que començar la carrera a estat una pèrdua de temps, tan si l’acabo com si no ho faig. Moltes vegades dic que “a partir d’ara em dedicaré a veure culebrones”. Qui em coneix sap que això seria impossible i riuen.

     No se si el que he escrit té molt a veure amb el que se'm demanava, però a sorgit envers la pregunta de na Rosa i m'he quedat a ple, no. ????? Com és un bloc personal i lliure, en certs moments imprimim sensacions possiblement personals. També he aprés a perdre la por a escriure i a que algú em pugui llegir.  Així en un futur el podem tornar a fer una ullada com hem fet ara i veure com i que sentiem en molts dels moments del nostre aprenentatge, que malauradament  o per sort no està deslligat de la vida personal. 

"Me gustaría conseguir una escuela en la que yo (si fuera una niña) estuviera a gusto, me sintiera querida, escuchada, bien recibida, animada a aprender y a encontrarme con los demás."
 

Mari Carmen Díez Navarro

 

Imatge: checklist.jpg